L'atenció psicològica, un maldecap
El servei d’atenció psicològica per als afectats per la Covid era una iniciativa justa, necessària i probablement urgent, després de quinze mesos de pandèmia. Per això va ser saludada amb entusiasme quan la setmana passada va ser aprovada pel consell de ministres. Però passen els dies i creix la sensació que el programa s’ha anat improvisant sobre la marxa i, si no a les esquenes, com a mínim al marge dels seus actors principals. Els psicòlegs es queixen que no hi ha hagut una comunicació fluïda i que se l’han trobat pràcticament tancat, fins al punt que, diuen, no el poden sentir com a propi perquè no hi han participat. Mala cosa quan els professionals que l’han d’executar se’n senten aliens. De fet, i tot i que el ministre afirmava ahir que ha mantingut “moltes” reunions amb els psicòlegs, ells sostenen que no va ser fins dimarts quan se’ls va presentar oficialment. Amb una capacitat de convocatòria més aviat justa, perquè tan sols hi van assistir una vintena de professionals. No es tracta de posar-se medalles ni d’improvisar gestos de cara a la galeria, sinó de prestar amb totes les garanties un servei essencial per als ciutadans. Guanyar-se la complicitat dels psicòlegs semblava el punt de partida imprescindible. I només queden dos dies per mirar de redreçar la situació.