Pandèmia i precarietat
La pandèmia Covid-19 ha portat una crisi sanitària com mai havíem viscut, però de seguida es va veure també que entre les conseqüències hi hauria una crisi econòmica de gran magnitud. L’estudi elaborat per Marta Alberch amb Reig Fundació i el CRES posa de manifest l’afectació que ha tingut la pandèmia per a la classe treballadora del país i si bé moltes qüestions ja s’havien posat sobre la taula, és bo que s’hi posi el focus per mirar de pal·liar-ne les conseqüències. Ningú posa en dubte que la regulació dels ERTOs ha ajudat de manera notable a preservar llocs de treball i Alberch també ho va destacar, però alhora demostra que si bé s’han recuperat feines, les condicions no sempre són les mateixes. De fet, aquells qui han estat a l’atur o han passat per una suspensió de contracte manifesten tenir una situació pitjor que la de la població general, hi ha més diferències salarials entre els que cobren més i els que menys i les ajudes socials s’han multiplicat. Per tant, la pandèmia ens ha portat precarietat però també desigualtats. El risc de pobresa i vulnerabilitat incrementa i si a una pandèmia que encara no s’acaba li sumem la inflació (IPC del 3,3% a tancament del 2021), cal prendre mesures una vegada més per no deixar ningú enrere. Si el cost de la vida s’apuja, els salaris ho haurien de fer en consonància perquè la situació sigui suportable i mirar que les diferències puguin començar a reduir-se perquè ningú no hagi de patir per cobrir les necessitats bàsiques.