Pensions: un pacte necessari i urgent
Les pensions, una altra vegada. Segons l’últim estudi actuarial (recordava la setmana passada el president de la comissió gestora del Fons de reserva de jubilació (FRJ)) a partir del 2025 els ingressos per cotitzacions seran inferiors a les despeses per prestacions i caldrà per tant recórrer a la guardiola. Una guardiola que té també data de caducitat: si no s’hi intervé de forma urgent, els estalvis del FRJ s’esgotaran a mitjans del decenni que ve. Tenim tres lustres de marge i és obvi que el problema no es pot dilatar més. Com abans ens empassem aquest gripau, menys mal ens farà, perquè el ventall d’opcions és limitat: incrementar la cotització, allargar l’edat de jubilació o encarir el preu dels punts de la CASS, a banda d’ajustar criteris com ara l’esperança de vida, avui totalment obsolets i que desvirtuen el sistema. Per això és especialment oportuna la iniciativa dels grups de la majoria, que avui presenten una proposta de pacte d’Estat per a la sostenibilitat de les pensions. Cal un esforç de realisme, d’honestedat, d’audàcia i de generositat per part de tots. Insistim-hi: per part de tots, empresaris i treballadors, perquè el que és evident és que la solució no pot recaure només en una de les parts, i que la més vulnerable mereix sempre especial atenció. Ens hi juguem com serà la vellesa de les pròximes generacions, inclosa probablement i per començar la que està llegint aquestes línies.