Pisos buits: la solució a l’excés de demanda
És probablement el nus gordià del problema de l’habitatge: quants pisos buits hi ha al país? Determinar-ho de forma realista és un dels primers deures que té encomanat l’Institut de l’Habitatge. S’entén, perquè es tracta d’una xifra decisiva per tenir una radiografia certa del mercat de l’habitatge i que segons la font i també segons el moment havia oscil·lat entre els 2.000 i els 4.000. Fins dilluns, que en la Taula de l’habitatge i a propòsit del software que ha de permetre diagnosticar-lo va transcendir la xifra de 8.470, segons les dades proporcionades per les companyies elèctriques, dades encara provisionals i que s’han de ponderar de forma homogènia però que els experts consideren que encara podria haver-se quedat curta. És cert que es tracta d’una xifra bruta, que no discrimina segons el tipus d’habitatge (per reformar, de propietari estranger o a la venda) i que caldrà depurar, però el problema que arrossega el sector és precisament l’excés de demanda. No fa gaire el departament d’Estadística xifrava entre 1.500 i 2.000 el nombre d’habitatges que calia posar al mercat per frenar l’alça del preu del lloguer. I ara resulta que n’hi ha 8.500 de buits. Desapareguda l’excusa que no es coneix la realitat del sector, és urgent posar els instruments perquè deixin d’estar en mans mortes, és l’Executiu qui ha d’abordar aquest repte, i la veritat, no sembla que n’hi hagi d’haver prou amb l’impost als pisos buits que començarà a meritar a partir del gener.