Radars: la pedagogia no pot ser eterna
10.402 sancions per excés de velocitat des de principis d’any. Aquesta és la dada que va donar ahir el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy. Segurament els conductors que se salten les normes no són majoria, ho demostren les dades recollides amb els radars pedagògics instal·lats a Sant Julià de Lòria, que constaten que més del 80% dels vehicles circulen a la velocitat que toca, però en part sorprenen les afirmacions del mateix ministre explicant que l’aposta del Govern és pels radars pedagògics per conscienciar i que no hi ha voluntat d’instal·lar més radars sancionadors. Més curiós encara si l’anunci arriba justament el mateix mes en què ha entrat en vigor el nou Codi de circulació que justament incrementa els imports de les multes per adaptar-los a l’actualitat i als estàndards europeus. És lloable la voluntat pedagògica i és evident que l’objectiu final no pot ser sempre sancionar, però també és cert que davant dels comportaments imprudents al volant que a més, poden posar en risc la vida d’altres persones, la sanció també ha d’existir. Caldrà donar un marge de temps per comprovar si la finalitat dels radars pedagògics s’acaba complint i els vehicles adeqüen la velocitat de circulació a l’espai i les circumstàncies (en altres punts del país el percentatge de compliment no és tan elevat com a Sant Julià). En cas contrari, també cal tenir molt clar que la pedagogia no pot ser eterna i encara que sigui a desgrat, caldrà més contundència.