Recordem-ho quan tornin a passar el platet
Han coincidit aquest juliol i de forma insòlita dues biennals: la 7a edició d’Art Camp, que des del 2008 i sota els auspicis de la Unesco té lloc a Ordino, i la 4a del Land Art, que repeteix per segona ocasió a Engolasters i que faria bé, molt bé, de quedar-s’hi definitivament perquè hi encaixa com anell al dit. Totes dues són propostes avui plenament consolidades, i per on hem vist desfilar les autoritats per fer-s’hi les fotos reglamentàries i penjar-se les medalles habituals. Però és ara, a l’hora de les felicitacions, quan cal recordar que tant l’una com l’altra són fruit de la iniciativa, del coratge i de la constància essencialment individuals dels dos homes que hi estan al capdavant. Ni Faust Campamà ni Pere Moles ho han tingut fàcil per arribar fins aquí. No tothom hi ha cregut sempre, com ara podria semblar, i han hagut de lluitar contra l’escepticisme, la indiferència i la incomprensió ambientals. Parlar de “diplomàcia cultural” potser sona excessiu, però totes dues biennals enriqueixen exponencialment el nostre panorama artístic i a la vegada ajuden a projectar-nos modestament a l’exterior d’una manera creativa, original i amable, allunyada dels estereotips habituals. I amb un cost irrisori. Recordem-ho tots quan d’aquí a dos anys tornin a passar el platet per sobreviure.