Telefèric i tramvia: no tenim alternativa
Tenim un gravíssim problema de mobilitat. Aquesta evidència és la premissa bàsica de l’estudi que el ministre de Presidència va presentar ahir a la Comissió d’Economia. Les dades no deixen marge al dubte: l’any passat es van registrar una mitjana de 235.000 desplaçaments diaris en cotxe particular. El 2030, segons les projeccions demogràfiques, seran 270.000. Un volum de trànsit inassumible per a una xarxa viària abocada al col·lapse. De fet, en hores punta ja podem assaborir avui el que ens espera a la cantonada. Calen solucions, i una d’aquestes podria ser l’anomenat “sistema de transport segregat” presentat ahir. Traduït: un tramvia entre Sant Julià i Escaldes, i dos telefèrics per unir Escaldes amb la Massana i Encamp, als quals es podria afegir un tercer que connectaria Sant Julià i l’aeroport. L’ocurrència és tan visionària com ho va ser el metro aeri de Forné. Aleshores ens vam permetre el luxe d’enterrar-lo en un calaix d’incomprensió. Ara ja no ens queda temps. Tècnicament és viable, sostenen els experts. Econòmicament ja són figues d’un altre paner, perquè caldrà finançar un megaprojecte sense precedents: el cost previst oscil·la entre els 270 i els 380 milions. No sembla que tinguem alternativa. Però un bon començament seria educar des d’ara mateix el ciutadà en la utilitat (i la necessitat) del transport públic. Amb més freqüències, més parades i més itineraris. Que quan tinguem el telefèric, si mai el tenim, estiguem acostumats a utilitzar-lo.