Oriol Castro: “La inspiració no surt mirant la lluna, sinó treballant dia a dia”
Havia cuinat mai en una estació d’esquí?
No, mai. I trobo que és una experiència nova i diferent, perquè també serà un dels primers esdeveniments que farem amb Disfrutar Events, la nova empresa que hem creat per fer banquets.
El producte central serà el Caviaroli. Què aporta als plats?
Són unes boletes farcides d’oli que es fonen a la boca i tenen diferents sabors i t’aporta dues coses: primer de tot, visualment, t’aporta bellesa. I després, gustativament, t’aporta un sabor.
Vaja, qüestió de poder jugar una mica i sorprendre.
Quan mengem, el primer aspecte és la vista, i els plats han de ser bonics i agradables. Un plat ben presentat te’l menges diferent que un de mal presentat. I aquest producte, a part de ser molt bo, et dona un toc diferent.
És més difícil cuinar en una cuina que no és la seva?
Sens dubte, quan surts fora tens imprevistos més grans. Però tot i així ens han donat totes les facilitats del món.
Els ha sorprès l’aposta per la cuina gurmet en un lloc com unes pistes d’esquí?
Les coses canvien, hi ha una evolució i sens dubte, quan algú vol anar a gaudir d’una experiència, com ho és anar a esquiar, no és només posar-te els esquís. Hi ha el menjar, el tracte, molts aspectes que avui en dia es valoren i que en aquest cas s’estan fent molt bé.
On troba la inspiració per fer els plats?
La inspiració no surt mirant la lluna, sinó que surt treballant el dia a dia i constantment. Des d’un viatge, anar a menjar a un altre restaurant, en un supermercat. A tot arreu et pots inspirar i poden sortir idees. L’important és que la creativitat és un treball diari, no és cosa d’un dia.
La gent busca creativitat als restaurants?
Cada vegada més la gent valora experiències diferents, coses noves, i hi entén més i li agrada més. Crec que cada vegada a la gent li agrada més sorprendre’s, provar coses noves. Com ara anar a una pista d’esquí, poder tenir unes grans instal·lacions i asseure’s en una terrassa a mirar el paisatge i menjar millor, doncs el mateix als restaurants. La gent vol coses diferents i noves.
Fer coses noves i diferents vol dir fer coses estranyes?
No, nosaltres no som d’aquest parer, perquè al final agafar qualsevol cosa i posar-la en un plat ho pot fer qualsevol. L’important és fer un treball amb reflexió, coneixement i constància. Nosaltres intentem que tot el que posem en un plat no hi estigui posat perquè sí. Hi ha un pensament i una reflexió. No per ser més estrany ets millor. Al final, el que compta és l’experiència global.
Estan entre els deu millors restaurants del món i tenen dues estrelles Michelin. És difícil mantenir-se?
Aquestes guies fluctuen molts i nosaltres, només per haver-hi entrat ja estem molt contents. Mantenir-te és difícil, però al final has de tenir constància i una línia, i nosaltres no ens obsessionem per estar allà, sinó perquè quan vingui un client mengi bé, se’n vagi content i torni.
Què els queda del seu pas pel Bulli?
És l’ADN, la forma de pensar i els valors és el que ens vam emportar del Bulli. Un plat no te l’emportes, t’emportes una filosofia, una forma de treball, un rigor, tenir els peus a terra. Tots aquests factors fan que tinguem l’ADN del Bulli.