Atenció en català i salut
Tot just fa deu dies el rotatiu català Ara es feia ressò de la publicació a la revista de l’Associació de Metges del Canadà d’un estudi on s’incidia que “la concordança de llengua millora el pronòstic mèdic”, fins al punt que “el risc de mortalitat baixava si als pacients els atenien en el seu idioma”. L’estudi, fet a partir del seguiment a 189.690 pacients que van passar per l’hospital d’Ontario entre el 2010 i el 2018, apuntava que els francòfons atesos en la seva llengua milloraven el pronòstic en un 36%, a la vegada que l’estada hospitalària es reduïa en un 7% en comparació amb els pacients francòfons que van ser atesos en anglès.
A la vegada, en l’article es feia referència també a una publicació de la revista mèdica espanyola Medicina Clínica, on tres metges aborden també el tema de l’atenció mèdica en territoris bilingües i defensen el coneixement de la llengua del pacient com una competència bàsica dels facultatius.
Per una d’aquelles casualitats que ocorren tot sovint, l’article del rotatiu del país veí arriba pocs dies després que des del PS es lamentés el no de les tres formacions de la majoria que dona suport al Govern a l’esmena dels socialdemòcrates al projecte de llei reguladora de les professions titulades de la salut que pretenia que tots els professionals sanitaris, estiguin ja exercint al país o que vinguin amb posterioritat a l’aprovació de la llei, hagin d’acreditar el nivell B2 de català.
Faria bé la majoria de repensar el seu posicionament tenint en compte que, més enllà del dret que semblen oblidar dels ciutadans a ser atesos en la seva llengua al seu país, ens hi juguem la salut.