Banalitzar el nazisme
Dimarts passat, un servidor de vostès va ser convocat per les autoritats sanitàries a la plaça de braus d’Andorra la Vella per rebre la tercera vacuna anti-Covid. Hi vaig acudir, com ja ho vaig fer en les dues ocasions anteriors, en actitud pacífica i col·laborativa, disposat a deixar-me clavar la banderilla i sense preguntar-me si aquesta acció personal de submissió era bona o no per a mi i per al meu veïnat; sense preguntar-m’ho perquè, en cas de fer-ho, estic convençut que no hauria trobat una resposta satisfactòria. Vet aquí, doncs, com algú que té arrelades idees llibertàries i que es proclama laïcista i lliurepensador en temps d’hegemonia del pensament únic bancmundialista, en determinats aspectes de la vida actua com a candidat a ciutadà exemplar, o, dit d’una altra manera, com a “bon andorrà”.
La pandèmia que aclapara el món des de fa vint mesos ha estat i és un banc de proves en moltíssims aspectes i ens ha revelat realitats incontrovertibles, entre les quals no és la menor la irrellevància cada cop més acusada de l’Estat a escala mundial i la lluita de les corporacions econòmiques (amb les farmacèutiques al capdavant) per repartir-se’n les despulles. Però també ens ha plantejat interrogants inquietants, com ara la sospita de si la Covid no ha arribat, sàvia com és la naturalesa, com un element de la “guerra del segle XXI”, aquella que, gràcies als avenços tecnològics i la globalització, havia de ser incruenta...
En tot això pensava mentre admirava la valuosa estructura metàl·lica i vidrada que cobreix la nostra plaça de braus, arquitectònicament digna d’un destí menys galdós que el de ser un fred magatzem del Govern, i evocava les curses que als anys seixanta feien en aquell recinte les delícies del turisme francès alternades amb concerts d’estrelles com Dalida, Gilbert Bécaud o Johnny Hallyday.
A escala local andorrana, la Covid també ha actuat com a element catalitzador en aspectes fonamentals de la societat. A diferència d’Espanya, on ha aflorat, amb les autonomies com a conills d’índies, una pugna entre critocràcia (govern dels jutges) i galenocràcia, les últimes disposicions del Govern andorrà relacionades amb el passaport Covid no solament no han estat dutes en origen, per allò de la dona del Cèsar, a la supervisió pública de la Justícia, sinó que no han rebut la denúncia d’un sol ciutadà per elucidar-ne la constitucionalitat. En contrast amb aquesta bassa d’oli, acabem d’aprendre que aquell moviment difús sense pare ni mare polítics que es mou per Europa entre la demagògia lepenista i el desencantament d’una part de la joventut també ha posat els peus a les nostres latituds i fins i tot disposa d’una plaça de representant no adscrita al Consell General. I el seu debut ha estat de manual quant als mètodes. No és poca cosa, sinó una vergonya, que, en nom de la llibertat i la no-discriminació, es banalitzi el nazisme com s’ha fet als nostres carrers.