Contagiar solidaritat
Amb aquest lema, l’ONG Mans Unides Andorra teixia la seva campanya contra la fam 2021. A banda de la ràbia que em fa saber que en ple segle XXI encara estem parlant de fam al món, quan des dels anys 1960 l’ONU i la FAO (organització per a l’agricultura i l’alimentació) adopten, sense massa èxit, plans i estratègies per a erradicar la fam al món, la solidaritat és, al meu entendre, una emoció que hem de mimar.
Tot i que l’ONU afirma que “erradicar la fam al món és un imperatiu moral”, alguna cosa hem fet malament quan observem amb impotència i en ple 2021 que les crisis alimentàries són un no parar, com a Etiòpia o al Iemen. Però els factors de pobresa extrema són complexos. I és cert que les societats humanes han teixit xarxes enrevessades de geopolítica i geoestratègia on els interessos econòmics, financers, socials, religiosos, de poder arreu del món impossibiliten el creixement i l’erradicació de la fam i de la pobresa. És més, aquestes situacions només provoquen l’augment de les necessitats bàsiques vitals de les poblacions que les viu i les pateix.
Però els humans sortosament també tenim bons sentiments. Alhora on les tecnologies, els ordinadors o els robots envaeixen el terreny dels homes, de les dones i dels infants en aspectes laborals, socials, de lleure, educatius o domèstics, que tenim la sort que la solidaritat no es pugui programar, ni encapçar-la en un microxip. La solidaritat és una emoció i un sentiment propis que hem de preservar i de fer servir.
Mans Unides Andorra, seguint la seva tradició de transparència, mostrava al final de la campanya i de manera detallada el fruit directe dels donatius solidaris als projectes de l’ONG al Camerun, Senegal, Gàmbia, Guinea Conakry, Colòmbia, Hondures i l’Índia.
Darrere de les xifres de donatius hi ha persones solidàries. La solidaritat no són solament fons per dur a terme projectes. La solidaritat és sobretot l’entrega altruista i desinteressada de persones que treballen, cadascú des dels seus mitjans, per fer que el món sigui millor. La solidaritat, i ho dic en desordre, és logística, acompanyament, suport, dedicació, iniciativa, disponibilitat, amistat i amor que regalen de manera altruista homes i dones. Són petits gestos de generositat. I són molt fàcils de fer. Per a ser solidari no cal ser ric o benestant. Ni ser d’una franja d’edat concreta. La solidaritat no està reservada a cap grup d’escollits. La solidaritat no és cosa de la gent gran o de pensionistes que volen tenir alguna ocupació. La solidaritat és una emoció i un sentiment que podem exercir totes i tots. Cadascú al nostre nivell, ja sigui emocional, logístic, econòmic o social.
De fet, situacions de vulnerabilitat són múltiples i tenen moltes branques. A banda de la fam, hi ha la pobresa o l’exclusió social. I igual que la solidaritat, té molts vessants.
La professora i cooperant Carla Riestra escrivia la setmana passada un llarg relat en un mitjà de comunicació del país, amb les seves experiències. S’hi mesclen moments gratificants, d’alegria i d’impotència i de desesperació fent de voluntària amb les nenes i nens del carrer a Bolívia. Essent solidària amb aquests infants i oferint-los eines i oportunitats perquè puguin créixer lluny de la violència i obrir-se nous camins.
Darrere de la solidaritat hi ha persones, i sense les persones no es podria ser solidari. I com ja he dit, tampoc hi ha edat per ser solidari. S’és solidari essent generosa amb un projecte i amb accions d’acompanyament, però també amb un gest, una paraula, un somriure.
No cal anar lluny. També a casa nostra. A Andorra no es pateix fam, ni hi ha nenes i nens al carrer sense aixopluc, però sí que la pandèmia ha posat al descobert que una part de la nostra població és vulnerable. Les persones vulnerables han pogut rebre el suport de les que tenien millors condicions, tant a nivell institucional, com a nivell associatiu, amb Càritas o la Creu Roja, com a nivell personal. La solidaritat no té fronteres.
I és que hi ha contagis que són sanadors. Contagiem-nos de solidaritat!