De drets i diners
Ens van ensenyar que, si tenim la sort de viure en democràcia, la llei és igual per a tots. Però lamentablement, com en gairebé totes les coses, sempre hi ha un matís. Depèn del país en què aquesta democràcia tingui lloc, hi ha reis o polítics en general que acaben arreglant-ho tot amb un simple “ho sento, no es tornarà a repetir”, i es queden tan amples. Perquè ja sabem que aquí no dimiteix ni Déu. I quan dic aquí em refereixo al món llatí particularment, que ja sabem que va haver-hi casos als països nòrdics i al Regne Unit, on alguns polítics van renunciar al seu càrrec perquè s’havia descobert que havien falsificat títols universitaris i currículums. Tot un miratge per a nosaltres.
Afortunadament, sembla que hi ha països que respecten aquesta sensació d’equitat, i un d’aquests és Austràlia. L’exemple d’això és el cas Novak Djokovic. Recordem que el tenista va arribar al país, amb una excepció sanitària dels organitzadors del torneig Open que volia jugar, però contravenint clarament les lleis del país, que estableixen que cap persona pot entrar al territori sense estar vacunada. Estem d’acord que en tota aquesta història anomenada Covid-19, cadascun de nosaltres tenim dret a decidir si ens vacunem o no, però també és cert que la persona que exigeix que es respecti aquest dret a decidir ha d’entendre que ha de respectar els drets dels altres, en aquest cas, les disposicions sanitàries d’Austràlia. Llavors què va passar? Que van entrar en joc aquests beneïts matisos dels quals parlàvem abans.
Em preguntaran per què plantejo això si al final Djokovic va ser deportat i, pel que sembla, amb una prohibició de no poder tornar al país els pròxims tres anys. Doncs ho plantejo per una senzilla raó... Quants de vosaltres heu pensat, igual que jo, què ens hauria passat si haguéssim intentat fer el mateix, i a sobre, haguéssim falsificat certa informació susceptible per poder entrar? Perquè recordem que Djokovic va ometre dir que havia passat per Espanya abans de viatjar a Austràlia i va acabar demanant disculpes per haver donat una roda de premsa sabent que havia donat positiu en un test. Tot molt bonic, oi? Però clar, resulta que és el número 1 del tenis mundial i, com ja sabem, a vegades l’esport genera –o ho intenta– certs privilegis, per aquest petit matís que tots coneixem que es diu diners i interessos creats. Perquè no oblideu que Djokovic al final va ser deportat, així i tot, el serial va durar una setmana. No sé per què, però crec que, si m’hagués passat a mi, m’haurien pujat al primer avió disponible, si és que no hagués de passar una temporada a la presó per falsificar documents.
Ara bé... en aquest món els matisos són importants, encara que les lleis siguin iguals per a tots. No és cert?