‘El llibre de la terra’ d’Andorra
Ves a saber si quan Friedrich Nietzsche va dir que “ser independent és cosa d’una petita minoria, és el privilegi dels forts” pensava en els andorrans! Perquè no cal conèixer-nos massa a fons per saber que els andorrans, potser per predisposició genètica, sempre hem avantposat la neutralitat i independència del nostre país a qualsevol altra cosa, i es veu que no ens ha anat tan malament després de quasi 744 anys essent els únics amos de casa nostra. La història, com sempre, ens recorda que cada cop que la independència del nostre país ha perillat, els nostres avantpassats tenien ben clar quins documents havien d’agafar sota el braç i, amb les mules, emprendre camí cap a França o Espanya per poder tornar novament amb el reconeixement de la nostra independència. Va passar en temps del rei Lluís XII de França o de Napoleó Bonaparte al nord i en temps de Martí I d’Aragó o de Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic al sud... I és que els documents sempre han estat necessaris per demostrar qui som i defensar els nostres drets en moments crítics. Ja al segle XIV es va posar de moda fer llibres amb còpies dels documents més importants per tal d’evitar portar els originals que, per mida o antiguitat, esdevenia una tasca més que complexa. Com ara fem amb el nostre mòbil! I així va néixer El llibre de la terra, que aplega un conjunt dels privilegis atorgats als andorrans fins a la fi del segle XV. Aquest important cartulari li devem a un lauredià, Miquel Ribot d’Aixirivall, que va esdevenir notari de les valls d’Andorra i síndic de Sant Julià i que l’any 1486 va començar una feina que es perllongaria fins al 1497 on va copiar els documents més importants del nostre país des del 1008 fins al 1497. El llibre de la terra reuneix 24 documents a part d’altres cosits posteriorment. Curiosament, per a l’enquadernació va utilitzar un pergamí reaprofitat que conté un contracte de compravenda del segle XIV. Aleshores es reciclava més que no pas ara! No en va el Manual Digest deia que El llibre de la terra d’Andorra era l’eina que justificava “els privilegis, franqueses, exempcions i prerrogatives de que gosant los moradors de les valls d’Andorra”, uns privilegis que van estalviar als nostres avantpassats pagar pontatges, contribucions de guerra, gabelles o lleudes i en temps de fam evitar que aquesta fes estralls a les nostres valls fent ús de les franquícies per obtenir blat, carn, oli, sal, vi i un llarg etcètera que durant segles ens ha permès subsistir i “en temps Calamitos, de guerras, y tribulacions, sufrirlas amb resignacio, y abaixar lo Cap, a fi de poderlo tornar a alsar despues de finidas” com resa la màxima 40 del nostre indispensable Manual Digest. Esperem que amb llibres com aquest o sense, poguem continuar essent amos del nostre des
tí i del nostre país perquè, com deia Arthur Schopenhauer, el destí barreja les cartes, i nosaltres les juguem.