El transport gratuït no és la solució
Com a usuària habitual del transport públic puc assegurar-vos que la gratuïtat del servei no farà que els ciutadans agafin més l’autobús. Per entendre les mancances del transport públic, s’hauria d’escoltar els qui són usuaris, així s’adonarien que la gratuïtat no és una prioritat. Cal dir, amb tot, que ha estat un encert posar en marxa un abonament únic per moure’s per tot el país. Però per fomentar l’ús del transport públic és essencial tenir infraestructures que evitin que el bus faci cua. Tenint en compte les dimensions de la xarxa viària del país, una opció podria ser adaptar certs trams en certes hores per prioritzar el pas de l’autobús abans que el vehicle propi. Si el bus és més ràpid, eficient i puntual per desplaçar-se per Andorra en hora punta, la gent potser s’interessarà a deixar el cotxe a casa per fer-lo servir. Ara bé, perquè això sigui possible, també és necessari posar més autobusos i, per tant, més freqüències. Sobretot en períodes de temporada alta, on més d’un bus passa de llarg perquè va ple. Un transport públic exclusiu per a turistes podria solucionar aquesta problemàtica habitual des de fa anys. Finalment, hi hauria d’haver freqüències en horari nocturn. Per exemple, entre setmana fins a mitjanit i els divendres, caps de setmana i festius fins a les 5 de la matinada, però amb freqüències cada mitja hora i no cada dues hores, com es fa avui dia amb el bus exprés.
En resum, la gratuïtat innecessària no solucionarà els problemes existents del transport públic ni és una mesura prou eficaç per “ajudar a pal·liar” la crisi econòmica que estan patint les classes baixes i mitjanes del país.