En record de temps foscos
Des de fa quinze anys França celebra el 10 de maig Dia nacional de les memòries del tràfic, de l’esclavitud i de l’abolició d’aquestes pràctiques.
Són pràctiques nefastes i inhumanes que les nostres societats humanes arreu del món han emprat i acceptat al llarg dels segles.
Si ens cenyim en el que va passar a partir del segle XV, ens adonem amb esglai que més de quinze milions d’infants, d’homes i de dones de l’Àfrica, de l’oceà Índic, de l’Índia o del sud-est asiàtic van ser capturats entre els segles XV i XIX per a ser venuts arreu i sobretot a les Amèriques.
El tràfic d’éssers humans i l’esclavitud van ser el quotidià a les poblacions a l’Àfrica, l’oceà Índic, i dels amerindis, dels indis o dels asiàtics durant segles. Al segle XIX les consciències humanístiques presents en alguns països van alçar les veus i l’esclavitud es va prohibir oficialment el 1833 al Regne Unit i el 1848 a França. Els anglesos a més ja havien prohibit el tràfic el 1807. Pel que fa als Estats Units, que van ser durant molts anys els principals beneficiaris d’aquesta ignominiosa pràctica, el 1808 van prohibir la importació d’esclaus d’Àfrica però no van prohibir-ne l’esclavitud! Ho van fer el 1865 en votar la tretzena esmena a la Constitució.
Així, a partir de meitats del segle XIX tot i que oficiosament el tràfic i l’esclavitud estaven prohibides la realitat del tràfic i del tracte sense dignitat a poblacions del món van perdurar fins ben entrat el segle XX. Van haver de passar dues guerres mundials i moltes atrocitats al segle XX perquè finalment a meitat del segle XX, el 10 de desembre del 1948 es reconegués a nivell mundial un fet tan senzill com que tots els éssers humans naixem iguals en dignitat i en drets. L’article 1 de la Declaració Universal de drets humans de les Nacions Unides posa les bases: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.” D’això en fa 73 anys i el camí per recórrer és encara avui llarg.
En relació amb l’esclavitud i el tràfic l’ONU recorda aquestes pràctiques ignominioses dos cops l’any; cada 2 de desembre amb el Dia internacional per l’abolició de l’esclavatge i cada 25 d’abril amb el Dia internacional de commemoració de les víctimes d’esclavitud i del tràfic transatlàntic dels esclaus. Per la seva banda la Unesco celebra cada 22 d’agost el Dia internacional del record del tràfic negre i de la seva abolició. I cada data triada per aquests organismes internacionals recorda un esdeveniment punyent de revolta de les poblacions contra aquestes pràctiques.
El cert és que el respecte a la dignitat humana i al fet que els homes i les dones som iguals i que no n’hi ha de superiors per a raons de raça, de sexe, d’opinió o de religió són obvietats fràgils que s’han de mimar.
França va fer un pas cabdal fa 20 anys en relació amb l’esclavitud. Va anar més lluny adoptant la llei del 21 de maig del 2001 “pel reconeixement del tràfic i de l’esclavitud com a crims contra la humanitat”, va declarar que l’esclavitud i el tràfic eren “crims contra la humanitat”. El tribunal de Nuremberg durant el processament dels nazis del 1945 al 1946 defineix la noció de crims contra la humanitat a l’article 6- c) del seu estatut com “l’assassinat, l’exterminació, la reducció a l’esclavitud, la deportació o tot acte humà comès contra totes les poblacions civils, abans o durant la guerra, o bé per motius polítics, racials, religiosos...”. Dita definició es va polir i asseure en dret internacional amb la creació del Tribunal Penal Internacional el 1998, ja que al seu article 7 fa una llista llarga i detallada de la naturalesa d’aquests crims i explica que s’entén per crims contra la humanitat actes comesos a consciència en el marc d’un atac generalitzat i sistemàtic contra una població civil.
Així França ha estat fins ara l’únic país que ha inclòs aquestes pràctiques tan colpidores com són l’esclavitud i el tràfic d’esclaus al llistat de crims contra la humanitat. I tal dia com avui, ho recorda amb actes de memòria històrica, públics i commemoratives manifestacions cíviques i tallers a les escoles arreu del seu territori.