Equitat
Hi ha una escena d’Spotlight en què els personatges de Michael Keaton i Rachel McAdams (cap de la secció d’investigadors i redactora respectivament) arriben a una reunió amb un advocat. Seuen i entre els dos homes s’inicia un diàleg entre bons col·legues que juguen plegats al golf i entre ambdós hi ha certa camaraderia. Quan ella intervé ho ha de fer diguem-ne que en sec, portant la reunió cap a la seva finalitat real, amb una pregunta directa, sense bonrollisme. És una escena reveladora –i segur que n’hi ha d’infinites, dins i fora del cine– de com s’estableixen sovint les relacions en l’àmbit laboral. Segurament sense mala fe, sense ànims probablement de menystenir la dona, i fins i tot aquells personatges s’escandalitzarien en veure’s motiu d’exemple de comportaments que solidifiquen en el famós sostre de vidre. Al món laboral –si més no en l’àmbit privat, on no hi ha edicte que valgui– són molt vàlids els contactes, les coneixences. Segurament Fulanito, si té una vacant a omplir, pensarà en Menganito, amb qui comparteix suades sessions de pàdel o nocturnes libacions o fredes jornades de cacera, abans que en Zutanita, que sí, és molt bona treballadora, però ves per on, ara no hi havia caigut. Que no es pot aplicar a totes les organitzacions ni a tots els caps? Afortunadament, ja no. Però que queda feina per fer, desgraciadament sí. I em sembla naïf o motivat per la inexperiència, i no diré malintencionat, negar-ho. És una de les raons per les quals les denostades quotes, per molt imperfecta que resulti l’eina, poden servir per a promoure l’equitat. Que no la igualtat. I és ridícul, a aquestes altures, haver-ho de continuar explicant.