Feministes i feministos
El Comú d’Escaldes, aix, mai no defrauda en qüestions de gènere. L’altre dia informaven “ciutadans i ciutadanes” de la creació de la figura del conseller de barri, estupenda iniciativa, a fe de Déu. M’imagino que es devien referir a “veïns i veïnes”, però aquesta és una altra qüestió i en qualsevol cas comprovo amb estupefacció que o bé no van llegir la interessantíssima entrevista a Carme Junyent que la meva amiga Eva li va fer aquí mateix o bé no la van (voler) entendre. De fet, la indiferència i la consegüent persistència en el nyap del desdoblament és l’única reacció perceptible que la lingüista catalana ha generat entre les nostres feministes de guàrdia. És una llàstima, perquè ciutadans i ciutadanes, fins i tot veïns i veïnes, haurem de continuar suportant l’indigerible bunyol del desdoblament amb l’argument fal·laç –i si no ho creuen, reclamin a la professora Junyent– que així combatem el masclisme. Visca. Tot això em fa pensar en el Festival de pallasses, que diu Pepa Plana que continua sent necessari per “visibilitzar” la dona als escenaris. Ester Nadal no opinava el mateix mesos enrere, i admetia sense embuts que les quotes en el món de teatre “funcionen”. Ella n’és la prova, diu. Per això mateix, un, en la seva ingenuïtat, es demana si en lloc d’un festival de gènere, la capital no hauria d’haver predicat amb l’exemple programant obres dirigides per dones a la temporada ordinària, i no aixecar un cartell femení extraordinari. I així, a poc a poc, és com s’arriba a iniciatives fabuloses com la de la ministra espanyola d’Igualtat, que pretén que les empreses persegueixin les “mirades impúdiques” a la feina. Falta poc per instaurar-hi la figura del calibrador d’impudícia. Torna la lliga antialcohòlica. Mare meva.