Ha ressuscitat la normalitat
Acabem la Pasqua i tot fa pensar que hem aconseguit ressuscitar la tan esperada normalitat. Aquí i arreu hem vist cues de cotxes, tant en l’operació sortida com a la tornada, i els que hem tingut sort i hem pogut moure’ns una mica, no ens ha sigut difícil comprovar de primera mà que després de dos anys de pandèmia amb moltes restriccions, ha arribat l’hora de tornar a bellugar-se. I si li sumes uns dies de sol i temperatures quasi estivals, obtens la combinació perfecta perquè en el racó més recòndit hi trobis algun visitant. I malgrat que fora d’Andorra les mascaretes encara són obligatòries als interiors (per poc temps), el cert és que aquests dies he tingut la sensació d’haver passat pàgina. El virus encara és a les converses, ningú se n’oblida, i de tant en tant encara ens dona alguna sorpresa en forma de contagi inesperat d’algun familiar o conegut, però per primera vegada en dos anys m’he vist passejant tranquil·lament deixant la pandèmia completament en segon terme. Un passeig marítim ple a vessar, terrasses on no cabia ni una agulla, restaurants que havien de dir que no a alguns clients perquè havien arribat al límit, i el retorn de fires i festivals musicals que semblava que no recuperaríem. Tenint present la situació econòmica que vivim al Principat i als països veïns només faig que pensar que almenys, per ara, som molts els que hem prioritzat una mica la desconnexió i l’esbarjo. Potser ens haurem d’ajustar en funció de com de castigada vagi quedant la nostra butxaca a causa dels preus disparats, però de moment la nostra salut mental segur que ens ho agrairà. Bentornada (certa) normalitat, i que duri!