Instal·lacions
Camps d’entrenament? Els que faci falta. Un camp de veritat? Cap. Això sí, tots enfadats –i motius tenen per estar-ho–. L’Estadi Comunal Joan Samarra, l’únic amb gespa natural, té un tartan que ja no és un tartan. És un nyap: atletisme o cursa d’obstacles? Té més pinta que es tracta del segon, ja que tant hi pots trobar un forat com un con, és a dir, com quan un condueix, que últimament sembla que un sigui el Super Mario a Mario Kart. Al Campionat d’Andorra absolut d’atletisme, amb tota seguretat, els atletes de fora del país es van quedar bocabadats. Un bon exemple. A nivell organitzatiu som molt bons, però a nivell d’instal·lacions... les imatges parlen per si soles. Això sí, la joia de la corona per a molts, és a dir, el projecte de Gerard Piqué de l’FC Andorra, necessitarà per a la temporada 2022-2023 un terreny de joc de gespa natural. Obligatori: 600 luxs als camps. I de moment, cap dels terrenys de joc del país està a l’altura. De fet, no hi ha cap instal·lació futbolera que doni la talla, i tot plegat és per a la temporada vinent. El temps apressa, ¿i els diners on són, en un context de pandèmia que ha deixat les arques buides? I no només el futbol té un projecte atractiu, ja que el rugbi també ha pujat al vagó d’una aposta esportiva de primer ordre. Amb l’arribada de Thierry Lacroix, el VPC Andorra vol pujar a federal 2 en tres anys. Aquí el temps també apressa. A més, dubten fins i tot d’on jugaran. Arriben les urgències. Sense urgències ja s’ha demostrat un xic de deixadesa, i amb les urgències ja veurem com es reacciona. Molts terrenys de joc. Moltíssims. I encara en volen més. Però quan n’arribarà un de veritat?