L’essencialitat del sector editorial
Un llibre és, entre moltes altres coses, una eina per evitar l’oblit. El mitjà per conservar i transmetre informació entre persones, generacions, cultures; tot fent bona aquella màxima que diu que els escrits romanen, mentre que les paraules volen. No és estrany, doncs, que aquells qui al llarg de la història han volgut controlar el pensament i el coneixement hagin tingut en els llibres la seva obsessió i hagin acabat cremant-los.
Sense llibres ni documents escrits, seria molt poc allò que sabríem del nostre passat, i per moltes dades digitals que generem avui, si eliminéssim els llibres de l’equació de l’herència cultural deixaríem ben poc de profit als que venen darrere nostre. Des d’una novel·la a un llibre d’història passant per un assaig polític o un poemari, els llibres que s’escriuen avui són producte de la nostra generació, de la nostra manera de pensar i de comprendre’ns. Són un testimoni del nostre pas pel món que va molt més enllà d’aquell qui n’escriu les pàgines.
Preguntem-nos, si no, pel cas del Manual Digest. L’obra transcendeix la figura del seu autor i és el resultat d’un moment d’una gran complexitat. El llibre, doncs, és testimoni d’una època, però també una herència que ha passat de generació en generació i que té valor per a Andorra però també més enllà de les fronteres de les valls. I fins i tot, ha tingut un pes important en la configuració de la identitat andorrana. Certament, no tots els títols que es publiquen tenen aquesta transcendència, però tots tenen la seva importància intrínseca.
Ara bé, perquè hi hagi llibres, hi ha d’haver algú que els editi. I aquest algú, a casa nostra, són els segells editorials del país. Quants llibres tindríem sobre Andorra sense les editorials andorranes? I en conseqüència, quin coneixement tindríem sobre el nostre passat i sobre la nostra manera de pensar i de veure el món de fa tres, quatre o cinc dècades sense editors predisposats a oferir al públic aquestes càpsules de paper contra l’oblit?
Només cal veure els llibres presentats el proppassat Sant Jordi, molts dels quals han estat publicats per editorials de les valls que d’una altra manera potser no haurien vist la llum ni els lectors en podrien gaudir. I no per manca de qualitat, o d’interès. Més aviat pel fet que un editor forà, amb poca o nul·la implantació a les valls, desconeixedor de l’ecosistema del llibre andorrà (dels autors, els llibreters, les temàtiques, les taxes frontereres, etcètera), difícilment es llançaria a l’aventura de publicar sobre Andorra si el tema té un caràcter diguem-ne local, sense cap valor pejoratiu en l’ús d’aquest l’adjectiu.
És cert que alguns dels nostres autors, per la seva destresa com a escriptors i per la projecció diguem-ne universal dels seus textos han publicat en editorials de fora d’Andorra i del Pirineu. Però, i la resta? No soc capaç de concebre la literatura o la historiografia andorrana actual sense els títols que durant anys han publicat les nostres editorials. Només cal que doneu un cop d’ull a la lleixa de casa, on teniu els llibres d’Andorra, per adonar-vos del pes de les publicacions fetes aquí.
Ara bé, malgrat les aparences de moment dolç, no podem oblidar l’enorme fragilitat d’un sector editorial força limitat a treballar dins les fronteres de les valls; que depèn de les iniciatives de suport a les publicacions de l’administració; a vegades víctima de competència deslleial, i que viu sempre pendent d’unes vendes que amb els anys tendeixen a disminuir gradualment, com el nombre de lectors. Un sector, doncs, que viu al fil de la navalla tot i la seva essencialitat i malgrat la perdurabilitat i la importància d’allò que aporta a la societat.
Cal, doncs, que valorem i potenciem allò que tenim avui, no sigui el cas que demà ens hàgim de lamentar d’haver-ho perdut. Recolzar i creure en el llibre andorrà és potenciar-nos com a societat i com a país, sempre amb la idea que en cultura mai es fan despeses, només inversions.