Llibertat de premsa
La setmana passada, i coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, el quinzenari la Directa va aprofitar per llançar una polèmica campanya de màrqueting. I si la qualifico de polèmica és perquè va aixecar polseguera a les xarxes socials. Això sí, les crítiques airades de la primera part de la jornada, un cop es va descobrir la veritat, es van convertir majoritàriament en lloances i aplaudiments virtuals.
En què consistia la campanya? Doncs bàsicament a publicar a primera hora del matí una portada que lloava les mesures socials i ambientals implementades els últims temps per la cadena de supermercats Mercadona. Les primeres reaccions? Comentaris com aquest: “haureu de donar explicacions @la_Directa. Em vaig sumar a un projecte transformador i estic perplex davant d’aquesta portada”. O aquest: “Heu sigut una escola de militància i periodisme excepcional, gràcies per tot, però adeu”. Bona part dels seguidors d’aquest mitjà, i també aquells que diuen que el segueixen però en realitat no ho fan, estaven convençuts que el seu referent de periodisme crític i independent els havia traït i s’havia venut al gran capital. Però resulta que no, que era una portada falsa per demostrar fins a quin punt és necessari que els lectors, i no les empreses o les institucions, financin la premsa. Ho anunciaven amb una piulada en què es veia la portada real i el titular “un Mercadona més, deu botigues menys”: “No, Mercadona no ens ha comprat. Avui és el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa i llancem una nova eina de finançament (de donacions puntuals a banda de la subscripció de tota la vida) per evitar que es faci realitat una portada falsa com avui”. A més, aprofitaven per parafrasejar Joan Fuster i portar-lo al seu terreny: “El periodisme, si no el fas, te’l fan”.
En un context en què som bombardejats amb propaganda, tothora i per canals diversos, el periodisme ha esdevingut una eina essencial per ajudar-nos a destriar el gra de la palla, per desenvolupar l’esperit crític propi d’una ciutadania adulta i responsable. Paradoxalment, ara que el bon periodisme és més necessari que mai, la dificultat perquè les empreses que s’hi dediquen resultin viables ha portat a la precarització de la professió i al tancament de multitud de capçaleres.
Thomas Jefferson, autor de la Declaració d’independència dels Estats Units, era un defensor de la llibertat d’expressió, de la llibertat de premsa i de la llibertat en general, en el sentit més il·lustrat de la paraula. Doncs resulta que Jefferson defensava que tots els ciutadans havien de tenir una parcel·la de terra per poder ser veritablement lliures. Dit d’una altra manera: no hi ha llibertat sense independència econòmica. Podem estar més o menys d’acord amb la campanya de la Directa, però el missatge de fons ens interpel·la com a ciutadans: estem disposats a pagar per fer possible un periodisme crític i independent?