Mobilitat sostenible
La mobilitat sostenible s’ha convertit en un repte però gairebé podríem dir que, de fet, ha esdevingut una necessitat urgent de moltes ciutats del nostre entorn més immediat. Ciutats com París o Londres han vist com el gran nombre de desplaçaments interns són, entre altres factors, part de l’explicació de l’alt índex de contaminació que pateixen. De fet, alguns estudis realitzats a importants ciutats europees estableixen que els desplaçaments en vehicle generen més del 10% de la contaminació que pateixen les ciutats.
Per aquesta raó les principals capitals europees han pres decisions des de fa temps respecte a la circulació de vehicles, per intentar minimitzar l’impacte que aquests desplaçaments interns generen en la qualitat de l’aire planificant un model de mobilitat més sostenible. D’altres com Barcelona ho faran en el curt termini, ja que la gran concentració de persones sumada al nombre de visitants considerable que reben generen un increment dels desplaçaments en vehicle malgrat els esforços per fomentar alternatives al transport particular.
Com es gestionen aquests desplaçaments i quins impactes generen s’ha convertit en un objectiu estratègic de les ciutats modernes d’avui. Andorra, que té un actiu important en el seu entorn natural i en la qualitat de l’aire que respira, també ha d’estar preparada per afrontar els reptes de la mobilitat interna des del punt de vista de la sostenibilitat social, mediambiental i econòmica.
La mobilitat dins d’un país com el nostre, que presenta una orografia de muntanya complexa, limita les opcions plantejables, però no per aquesta raó hem de renunciar a analitzar-ne alternatives possibles. A banda d’intentar millorar el servei i l’oferta del transport públic tradicional ja existent, com ara la mobilitat amb autobús, caldrà fer un esforç també prop del sector del taxi com a mesura immediates. Ara bé, tenim l’obligació d’anar més enllà del curt termini i mirar noves propostes que complementin les alternatives tradicionals. Per aquest motiu el Govern durà a terme un estudi que determini si el transport per cable amb telefèric dins del país és factible.
Es tracta d’una opció que durant un cert temps ha estat molt vinculada a localitats de muntanya però que recentment ciutats com París, Londres o Tolosa ja estan duent a terme. Els avantatges són considerables: baix impacte en l’àmbit d’emissions de gasos, ús d’energies renovables per al seu funcionament, gran capacitat de descongestionar trànsit per la seva alta capacitat de freqüència de càrrega de viatgers... El cost, tot i ser important, és més assumible que algunes de les grans inversions en infraestructures viàries que avui comencen a plantejar-se a casa nostra, com ara desviaments o circumval·lacions.
Arribat el cas que realment sigui possible aquest tipus de transport, es poden estudiar també fórmules de finançament que no impliquin necessàriament una inversió pública en la seva totalitat. També existeixen inconvenients, com en qualsevol opció. Per aquest motiu es tracta de posar a la balança quines millores d’eficiència i sostenibilitat podria aportar al dia a dia del ciutadà i quins impactes menys positius pot generar.
Aquesta reflexió ja formaria part d’una segona fase del projecte que hauria de pensar en una estratègia de mobilitat per al país que comporti també la participació ciutadana i l’educació dels habitants envers uns hàbits més sostenibles de mobilitat. Al mateix temps que creix la població, més envelleix la infraestructura del transport i més contaminant resulta aquest cercle al qual hem de plantejar alternatives per responsabilitat.