Persefone
La banda més important que ha parit el nostre petit país comença avui una gira espectacular per Europa. Ells són Persefone. Potser alguns dels lectors no els han escoltat mai, molt probablement s’han creuat amb algun dels seus membres tot sovint pel carrer i no s’ensumen que, de tant en tant, aquell noi puja a un escenari internacional per interpretar la seva música, música andorrana més enllà de les fronteres.
Berlín, Praga, Varsòvia, Viena, Milà, Londres, París són algunes de les capitals europees a les quals els portarà el seu Tour de 22 ciutats que acaba el dia 1 d’octubre a Munic. Us recomano entrar a la seva pàgina web, on veureu que, tot i venir d’Andorra, un grup de música, si fa les coses bé, pot arribar molt lluny.
Ells comenten que el fet de ser d’Andorra els fa ser especials als ulls de la gent de fora i que moltes vegades a les entrevistes que els fan els mitjans especialitzats, el periodista dedica gran part del temps a fer-los preguntes sobre el país. També s’han trobat amb algun fan de l’altra banda del món onejant una bandera andorrana; no hi ha dubte que aquesta gent són ambaixadors culturals del nostre país, no hi ha cap mena de dubte. També m’agrada destacar que aquesta no és la seva primera gira, han voltat per Europa en diverses ocasions a part d’haver portat la seva música també a Amèrica del Nord i al Japó.
Si els lectors tenen una estona, no dubtin a cercar la seva música a internet, veuran ràpidament que no és una música fàcil de digerir, és una música complexa i dedicada a un públic molt especialitzat, però malgrat això han sabut trobar el reconeixement per tot el globus, no s’han acovardit i han girat perquè els seus seguidors els puguin veure en directe.
El camí cap a l’èxit és llarg i dur, però ells han decidit emprendre la marxa i transitar-lo.
Tota aquesta llista d’elogis i assoliments és fruit, com he dit més amunt, de l’esforç i la tenacitat d’aquests músics, i ho han fet sacrificant moltes hores al local d’assaig i a la seva ALTRA feina (cadascú la seva) sense la qual no podrien sobreviure en aquest món dels diners.
Cadascun dels membres de Persefone té la seva ALTRA feina, que els pren tot un seguit d’hores que podrien dedicar al grup. Molta gent pot pensar que si és un hobby, ja està bé practicar-lo a les hores mortes, i si a més fan algun concertet, tot això de més que tenen... Segur que hi ha qui pensa així. Per desgràcia, encara molta gent. Malauradament, intentar sobreviure de concerts és molt difícil, al nostre país i a tot el món, però hi ha d’haver la manera de poder facilitar el camí als que vulguin intentar-ho.
Esperem que l’estatut de l’artista, aquesta eina que tard o d’hora ha de convertir-se en llei, aconsegueixi aplanar aquest camí a tota dona i tot home que vulgui dedicar-se al món de les arts a Andorra. Tenim l’oportunitat de ser pioners en aquest camp. I potser hem de començar a pensar en l’art com a l’ànima de la nostra societat.