Preocupar-se, ocupar-se
Que vivim en un món hipòcrita crec que ja ho sabem tots. Bàsicament, perquè nosaltres mateixos amb els nostres actes, encara que moltes vegades no ens n’adonem, aportem el nostre granet de sorra perquè això ocorri. I ara que ha començat el Mundial de futbol, tota aquesta hipocresia aflora en forma d’indignació. Perquè clar, a qui se li ocorre organitzar un esdeveniment de semblants característiques en un país que vulnera els drets civils? Doncs a tots. Perquè com va dir fa pocs dies l’entrenador del Liverpool, Jürgen Klopp, ara ens n’adonem? O és que potser Qatar fa dotze anys, quan la van designar seu per al Mundial del 2022, era un paradís social? Amb el temps, ha sortit a la llum la FIFAgate i tots hem pogut saber amb veracitat el que se suposava: corrupció i sobres amb diners volant per tots costats. De totes maneres, tant se val. La qüestió no és aquesta, sinó la nostra indignació. Per què? Perquè no fem res, llavors... Per què ens indignem? Si al final veurem els partits de les nostres respectives seleccions i no farem absolutament res per cap de tots aquests drets que es vulneren a aquest país. Perquè mireu això... els detalls i les imatges estan bé, però no canvien res. Que algunes seleccions vulguin portar un braçalet amb els colors de la bandera LGBT no farà que el col·lectiu tingui una vida digna a Qatar. Potser, la cosa seria diferent si les seleccions s’haguessin negat a participar en aquest Mundial, però ja sabem com funciona aquest món.
Llavors, ens quedem en la superfície del soroll mediàtic, sobretot el de les xarxes socials, i inundem els nostres perfils amb missatges que comencen amb Je Suis, denunciem amb fotos les barbaritats que succeeixen cada dia a qualsevol racó del món i... i... res més que això. Perquè pensem que amb això n’hi ha prou i ens acontentem d’haver fet la bona acció del dia, encara que només es tracti de tenir bones intencions. Particularment, m’agrada pensar el que diu aquesta famosa frase: “el camí a l’infern està plagat de bones intencions”. Les coses són, o almenys ho haurien de ser, molt més clares. Es fan o no es fan. Ja sabeu, com l’eslògan de Nike: “Just do it” (només fes-ho). Intentar fer alguna cosa és fàcil, el difícil és comprometre’s a fer-ho de veritat i si és bé, millor. Al cap i a la fi, no es tracta de preocupar-se, es tracta d’ocupar-se. Però bé... aquest món és així. Ara bé, no ens oblidem que aquest món el construïm nosaltres cada dia amb els nostres actes i, sobretot, amb el que decidim no fer. Perquè com diu la frase: “Perquè el mal triomfi, només és necessari que els bons no facin res”.