Refexions d'un confinament
Quan em van demanar de fer una reflexió sobre el confinament, al principi em venia al cap tot allò que s'està dient i publicant cada dia a les nostres xarxes. Aquella part positiva, diferent, en definitiva allò del que més ens agrada parlar i sentir, que és ben normal per una altra banda.
Cert és que d'aquest confinament en traurem moltes coses positives: més enllà de conèixer-se a un mateix i fins i tot d'aprendre a viure d'una altra manera de la qual estàvem acostumats a viure fins ara, valorarem molt més estar amb els nostres amics, o simplement fer un cafè a una terrassa en un bar.
Però m'agradaria si m'ho permeteu, mirar el confinament des d'un altre punt de vista. Des del punt de vista del deure com a ciutadà en aquests moments.
Em reconeixereu que fa uns mesos l'opció de quedar-se a casa confinats durant més d'un mes no era la nostra preferència. Jo crec que ni tan sols ens passava pel cap. Però les coses han canviat i ara tenim el deure com a ciutadans de protegir-nos a nosaltres mateixos i protegir als altres d'aquest virus que afecta la gran majoria de la nostra societat mundial. Si ens quedem a casa és perquè és el nostre deure com a ciutadà col·laborar per a evitar que aquest virus col·lapsi el nostre sistema sanitari. Ens quedem a casa per evitar que molts dels nostres padrins i éssers estimats no perdin la vida per un contagi imprudent o involuntari. Ens quedem a casa perquè és la manera que tenim d'agrair a totes aquelles persones que no es poden quedar per fer-nos el confinament més fàcil. En definitiva: ens quedem a casa perquè és la forma que tenim de tornar el més ràpid possible a la nostra normalitat.
El que sí que m'agradaria reconèixer és el que m'ha mostrat aquest confinament sobre el meu país i la meva gent. I és que dia a dia quan sortim a aplaudir, o quan la gent comparteix a les xarxes part del seu temps donant-nos classes d'esport, tocant una peça de musical, cantant o explicant-nos que fan ells per passar l'estona ens demostrem que podrem tenir molts defectes, però som un petit país que mira, pels seus. Un país que és agraït i, el que és més important, responsable i curós. Que si ens diuen que hem de fer un esforç no només ho fem, sinó que ens ho prenem de forma positiva i mirant sempre com podem ajudar al nostre veí, al senyor gran del barri o a qualsevol associació que necessiti gent.
És per això que quan tot això acabi i puguem pensar i reflexionar sobre el que confinament ens ha ensenyat i les conseqüències d'aquest, sigui positiu o negatiu, podrem dir que una vegada més la societat andorrana a estat a l'alçada i ho hem aconseguit perquè no estem sols: ens tenim els uns als altres.I sabeu que? Quan tot això acabi serà el vostre moment de demanar a aquells que decideixen i que posaran les eines per aconseguir reconstruir Andorra la mateixa responsabilitat i la mateixa curiositat que tota la ciutadania està tenint durant la pandèmia.
Perquè aquells que ara demanen seny i responsabilitat, d'aquí a uns mesos serem nosaltres qui els hi haurà de demanar el mateix.
Creieu-me que quan tot això passi lluitaré i buscaré les millors opcions pels nostres sanitaris, pels nostres cossos especials, pels nostres funcionaris, pels nostres empleats, pels nostres autònoms, pels nostres empresaris perquè tot això quedi com un mal son i se'n puguin sortir com ho hem fet d'aquesta pandèmia. I us asseguro que no estic sol, sinó que treballo i lluito cada dia amb els meus companys del Partit Socialdemòcrata per fer d'aquesta obligació de responsabilitat una realitat per a tots nosaltres.
Perquè si vosaltres durant la pandèmia no heu deixat caure el país, sigui confinats o als nostres carrers. Nosaltres tampoc us deixarem caure. Ara ens toca a tots. D'aquí a uns mesos haurem de demanar la nostra recompensa, que és tornar a la nostra Andorra de sempre.
Gràcies i ànims.
Continuem!