Regalar diners quan no es pot ni viure
No és la primera vegada que em bull la sang quan veig la quantitat aclaparadora de diners que el Govern regala per a projectes que no aporten absolutament res per afavorir la igualtat de gènere i que no tenen res a veure per millorar la vida de pobre de la ciutadania. És a dir, Andorra pot destinar 144.000 euros a l’enllumenat de Nadal a la capital, uns 30 milions a un multifuncional i ara més de 41.000 euros a projectes que, lluny de ser “d’igualtat de gènere”, són més aviat “per a dones que han patit violències masclistes”. Però “no hi ha diners” perquè la ciutadania pugui tenir sous dignes, poder adquisitiu i pugui accedir a habitatges de lloguer o compra que tinguin preus assequibles.
Menys ajudes caritatives i més iniciatives perquè puguem viure. A veure si agafem més exemple de Suïssa, que té un èxit de participació ciutadana en la política del país gràcies a les iniciatives populars i els referèndums facultatius i obligatoris, que tenen en compte la veu del poble. Els pressupostos participatius que tenim avui dia no són suficient per poder solucionar els problemes tan greus que pateix avui dia el país.
Aquestes subvencions que es donen des de l’Executiu serien una molt bona iniciativa si ja estiguessin solucionats els problemes econòmics i d’habitatge que pateix la ciutadania. Recordo que les classes baixes i mitjanes, la coneguda classe treballadora, és el motor econòmic del país i sense aquesta, Andorra no creixeria. No es pot viure només de persones adinerades, també es necessiten els treballadors perquè la roda continuï girant.