Un consulat andorrà
Avui en dia, els andorrans estem acostumats a tenir ambaixades a diverses ciutats i un ministeri d’Afers Exteriors que supleix qualsevol problema que tinguem en els nostres viatges pel món. Però no sempre ha estat així...
En una carta de 1891, el Sr. Bayer d’Amélie les Bains s’adreça al veguer francès a Andorra, Charles Romeu, per saber la seva opinió sobre el projecte de creació d’un consolat a la ciutat de Bordeus. Romeu l’informa que ja hi ha hagut diverses demandes de creació de consolats però fins a la data no n’hi ha cap. Charles Romeu pensa que els interessos andorrans no necessiten el nomenament de representants especials a l’estranger. En cas del problema, tenen a la seva disposició els agents diplomàtics i consulars francesos que estan preparats per intervenir, essent els seus defensors naturals. El govern francès no considera els andorrans com a “estrangers”.
Durant la Primera Guerra Mundial, el diari mensual del front, còmic i antialemany Le Canard poilu, ens inventa un cònsol de la República d’Andorra a Sofia. Segons el diari satíric, el 25 d’octubre del 1915, el cònsol andorrà escriu al ministre d’Afers Estrangers francès per agrair-li la confiança atorgada a un representant d’Andorra per tenir cura de les persones i interessos francesos. En altres temps, aquest honor hauria recaigut en l’ambaixador d’una gran potència, però com que Bulgària està en guerra contra França, Anglaterra, Rússia, Itàlia, Sèrbia, Bèlgica, Montenegro, Portugal i Japó, i els seus representants han estat cridats cap a casa, aquest rol ha estat concedit per eliminació de països al representant andorrà. Aquest l’accepta amb plaer tot i que també té al seu càrrec els ciutadans anglesos, russos i del Montenegro entre d’altres. En aquesta situació, França ha d’aportar la seva contribució a les despeses imposades pel canvi de domicili i l’augment de personal. El suposat cònsol andorrà que signa X explica que viu en un hotel a 18 francs mensuals però amb tanta feina necessiten trenta despatxos, mobiliari, personal, material d’arxiu, que tot plegat el modest pressupost de les valls no pot assumir. El ministre de la República Francesa contesta que s’instal·li a l’ambaixada francesa perquè no hi ha ningú. Per escalfar-se li prega que es dirigeixi al representant dels Estats Units perquè li doni fusta i que ja li pagaran amb els diners del pròxim préstec. Una mica d’humor en temps incerts i dramàtics...
I tornem a la realitat, en Charles Romeu sempre està atent als moviments que hi ha al país i el 9 d’octubre del 1930 comenta al seu delegat permanent a Perpinyà la visita del cònsol d’Itàlia a Tolosa. En un primer moment, ha pensat que la visita era fruit de la voluntat dels andorrans d’afirmar-se com a Estat autònom en rebre agents diplomàtics i consulars de l’estranger. Durant el sopar oficial, el cònsol italià explica tardanament que només ha vingut al país en tant que turista.