Anna Luch: “La bola de foc al teu voltant fa impressió”
D’ofici, cartera. De vocació, tot allò que tingui a veure amb la cultura popular: de la coral a l’esbart i ara, fallaire major (al segon intent, especifica)
Fallaire veterana?
Fa cinc anys que soc fallaire, a Sant Julià. L’any passat ja em vaig presentar com a candidata a fallaire major però no vaig trobar l’argolla. Em van suggerir que ho reintentés... i sí!
Falles per tradició familiar o per què s’hi va afegir?
No, no, no, de família zero. Van ser els amics de Sant Julià que estaven fent falles que em van animar a provar-ho i cada any hi he anat. Com que també estava participant en altres activitats a la parròquia: la coral Rocafort, l’esbart, l’agrupació escolta...
Com cireres sortint del cistell?
Sí, m’interessen totes les manifestacions de la cultura popular. Vaig començar a la coral perquè el meu professor a l’Institut de Música, en Daniel Areny, m’ho va suggerir, perquè m’agradava cantar.
Treu aficions com conills de la ‘chistera’.
Tocava el saxo, sí, és el germen de tot plegat, m’agrada molt des de sempre. Després la coral i d’aquí vaig passar a Els Pastorets i després l’esbart, la batucada... a tot, m’apunto a tot.
I ja té temps per a tot? D’on el treu?
No resulta complicat: no tinc fills, la feina és de vuit a quatre i m’ho permet.
Quina feina fa?
Soc cartera.
Aleshores estarà en forma obligatòriament.
Bé, tampoc tant (riu), perquè en cotxe tampoc no és que facis gaire cosa.
Per rodar falles necessita una bona condició física. Com va començar?
Va ser una rodada de falles a Naturlàndia. Vaig pensar “si puc amb aquesta, podré amb les altres”, i així va ser. Rodar una falla no és tant que sigui molt difícil, sinó que has de superar aquesta por al foc. Un cop veus que la superes... per provar no morirem.
Vaja, si som maldestres...
Bé, és clar, però es tracta de provar si pots o no... És cert que la bola de foc al teu voltant fa molta impressió. Tens por de cremar-te.
I un cop veu que ho ha fet?
Doncs tornar-hi.
Una pujada d’adrenalina.
Sí, un subidón. I si no les he fet rodar he estat ajudant a l’encesa, en aquests cinc anys sempre he participat.
Què li tira més del món fallaire?
Suposo que la sensació que som una família, com quan anem a AINA, encara que enguany no ho hem pogut fer allà, no ens hem pogut quedar el cap de setmana com altres cops.
Però l’argolla la va trobar.
Sí, vam passar totes les proves i amb les pistes per trobar l’argolla hem anat ja al lloc on pensàvem que hi seria i sí, allà estava. L’he agafada. I no m’ho
creia!
Un any de ‘regnat’, com els de Miss Univers!
Fa molta il·lusió. Ho fas un any i saps que no ho podràs repetir, saps que és un cop i és especial. Molt guai!
Més responsabilitat?
Sí, amb feina i responsabilitats sobre la taula nacional, sobre els fallaires lauredians, que crec que ara podran tenir més visibilitat, que no sols hi ha fallaires a Andorra la Vella.
Li ha tocat en un any tan atípic com serà aquest Sant Joan.
Prou que ho sé. Però millor fer-les rodar una mica i quiets que no fer-ho en absolut.