“El sexisme és un virus social”
Amparo Tomé, sociòloga, investigadora experta en sociologia de l’educació i formadora en projectes d’educació i gènere. Ofereix avui una xerrada sobre coeducació contra la violència masclista. Organitza Acció Feminista d’Andorra (AFdA) i es podrà seguir en línia o a la sala d’actes del Comú escaldenc.
L’escoltem.
Explicaré què entenem per coeducació. Ha estat un procés social que va començar cap a finals dels vuitanta: en aquells moments en dèiem dona i educació, així que imagina’t.
Ja veig.
Tots els sistemes educatius han discriminat les dones. Arreu. Primer perquè no era fàcil d’accedir; després, perquè a la primària o secundària sí, però a la universitat ja costava... Mira què han fet els talibans: la primera cosa ha estat treure les dones de l’educació.
Si els talibans fossin els únics...
L’educació universal és de mitjans del segle passat, que sona lluny però no ho és tant. Això als països occidentals. O sigui que les dones hi hem accedit per la porta petita i de puntetes. Per què? Perquè el sistema no ha canviat tant.
No?
Discrimina encara les noies de moltes maneres. Amb tot, quan feia la recerca, en nou països de la Unió Europea, veia que també discrimina els nois d’una altra forma. El sexisme és un virus social.
Em fa pensar.
És invisible, inconscient i ho reproduïm inconscientment perquè està normalitzat en la socialització dels gèneres. No veiem, per exemple, que al currículum no estan les dones representades: ni a la història, ni a la filosofia, ni a les matemàtiques. A penes hi ha escriptores, per exemple, ni científiques.
Hedy Lamarr: precursora del Wi-Fi però més coneguda com a actriu.
I què me’n dius de les primeres dones astronautes: no sabem ni com es deien. Des d’Hipàtia d’Alexandria hi ha hagut dones astrònomes, filòsofes, en tots els camps. Doncs no apareixen reflectides al currículum escolar per enlloc.
Mozart tenia una germana, Nanerl, tan geni precoç com ell. Qui ho sap?
Jo no. Veus què t’estic dient?
Però finalment vostè i jo som aquí.
Com hem arribat nosaltres, tu a la comunicació i jo a la sociologia? Perquè ens hem espavilat, però no tenim referents al currículum de dones. Les tenim a la vida quotidiana, la política... però des de fa poc temps.
Anem fent passes.
Però l’educació segueix discriminant: l’ús de l’espai, del temps.
Per sort.
Són processos inconscients, com ara que els nois juguin a futbol al centre del pati.
Sabia vostè que li preguntaria: el tema és candent.
És una cosa molt visible. Ara bé: juguen només nois? No, en realitat juguen només els nois més forts, els que juguen millor... La resta queda fora, com les noies. Les noies juguen a futbol? Sí. Però no als patis de les escoles.
I què hem de fer?
La coeducació és un projecte polític: hem de canviar les estructures culturals. El capitalisme i el patriarcalisme són els dos sistemes en els quals vivim. I als nois els estem discriminant també perquè no els eduquem dient-los que poden ser febles, que la masculinitat no s’associa amb força, violència i agressivitat. Acaben sent anorèctics emocionals.
Què fem amb els patis, volia dir.
S’ha de donar espai a tothom. Però quan es toca un privilegi masculí, ai! tothom s’estira els cabells. Imagina que al centre del pati només es pogués saltar a cordes i els nois ho fan o no juguen...
Aleshores?
L’ideal seria dividir l’espai en tres parts: un de joc ràpid, un de joc lent i una zona de jardí i hort i els alumnes anar passant per cada part.
Els nois no es concentrarien a la zona de joc ràpid i les noies al jardí?
Nooo, s’ha de regular, igual que es regula l’escola i tots han de passar per totes les zones.
No li treu gràcia a l’hora del pati?
No, no. Es tracta d’evitar la socialització de gènere. També hi ha nois tranquils i els has de deixar que juguin en zones tranquil·les sense que ningú no els digui nenaza.