“Forma part del paquet retributiu: 30.000 euros i teletreball”
Alguns li han agafat el gust al teletreball: es treballa bé, hi ha qui és més productiu i es guanya en qualitat de vida. Fede Martrat, consultor (ActitudPro), dona arguments per atreure la gent a l’oficina. Fins i tot als més reticents?
Estic atrinxerada a casa meva treballant. Espavili’s per convèncer-me.
Vaja! Comencem forts, eh?
Serà una batalla campal.
A veure. Hem d’entendre que si t’he de convèncer perquè tornis a l’oficina, primer hauria de situar el teletreball fet fins ara davant del que ha de ser de cara al futur. Una cosa és el forçat per la pandèmia i una altra, com serà. Hem reaccionat tots molt bé, els directius, els meus clients, estan en general contents.
Veu?
Però aquesta situació no és sostenible per a les empreses. El concepte d’oficina el van inventar els humans i ens hi hem acostumat. Ara, amb la tecnologia, ens trobem molt bé a casa, però sí que és bo que com a mínim una part del temps tornem a l’oficina.
Això vol el meu ‘dire’.
No treballem com si fóssim illes: formem part d’equips. L’ésser humà necessita contacte personal. Amb la família però també amb els companys. Cada dia? No. Ni totes les hores. Però val la pena un 40%, un 60%. Per un tema emocional, de vincle, i d’eficiència. Interactuant cara a cara passen coses, se’ns acudeixen idees.
A l’oficina potser hi ha qui em cau malament i me’ls he tret de sobre.
Sí, és veritat (riu). Però les empreses estan deixant una part de teletreball. Jo estic veient entre 20 i 60% segons els casos, i la gent que pot escollir quins dies ve. Nosaltres som una trentena a la consultoria: els sènior tenen un 40% de teletreball i qui comença i necessita consolidar habilitats en té un 20%. I el divendres teletreballa tothom.
Li compro.
Així tens opcions d’evitar qui et cau malament, no et sembla?
El que passa no és que els pastors temen que les ovelles s’esgarriïn?
És una por que tenen tots els caps. Qui és poruc ho és en qualsevol cosa. Està molt lligat a l’autoestima. Pensem que els caps són gent forta, amb personalitat i autoestima... i no tots ho són.
El meu és la bomba (per si de cas).
Intervé també la cultura de l’empresa, la tecnologia i la preparació dels treballadors, l’autoresponsabilitat.
La veterania és un grau.
Veig que Microsoft està fent que els equips tornin a l’oficina. Segur que no tothom ho farà al cent per cent però els equips aniran tornant.
Quin gerro d’aigua freda!
Però al final és qüestió de negociació, com tot, d’establir un pacte, s’ha de redefinir el pacte amb el treballador, redefinir les normes. Però el treballador acaba acatant.
O tornes o et despatxo?
Ni molt menys, no cal arribar fins aquí. Si la direcció és mínimament sensible i deixa una escletxa oberta, no hi ha problemes. I no interessa a les empreses, perquè s’arrisquen que el talent marxi. El teletreball forma part del paquet retributiu: 30.000 euros i teletreball. Però hi ha d’haver normes homogènies i que no siguin arbitràries.
I la llibertat d’elecció? Hi ha qui no vol teletreballar en absolut.
La flexibilitat és recomanable en els límits del que resulta adequat per a l’organització però sense perjudicar el treballador. També ha de mirar el treballador que si no va mai per l’oficina té possibilitats de despenjar-se, per exemple, en formació. Has de conjuminar l’interès de l’empresa i la retenció del talent.
“Ni pa’ ti ni pa’ mi” que es deia.
Com tota la vida, sí. És qüestió de seny. El treballador veu que la direcció pensa en ell i cedeix també a tornar parcialment. Per exemple, durant la vaga de Rodalies aquí a l’oficina teletreballem.
A Andorra els dies de molta cua!
Exactament. O aquells dies que neva tant i queda tot bloquejat.