“La dansa del ventre et diu que el teu cos és poderós”
Marta Brucart. Era cantant, explica, però allò tan dolorós de lumbàlgies i ciàtiques la van portar a explorar els camins de la dansa. Quan va conèixer la del ventre no direm que fos una epifania, però s’hi va aficionar tant que avui n’és professora
Ja ho tenim clar, de què tracta això de la dansa del ventre?
És una dansa molt femenina que treballa molt el sòl pelvià, és molt terapèutica, ajuda a desbloquejar malucs i pit. És una dansa molt maca, plena de bellesa, però sobretot molt terapèutica.
I a nosaltres que ens feia pensar en odalisques sexis.
Potser tenim aquesta visió d’intentar camelar el tsar, oi? Doncs no. Vaja, també pot ser, també és sensual, però no eròtica. És més aviat una dansa d’empoderament de la dona.
No té un punt eròtic?
Jo trobo que no. Depèn del punt que tu li vulguis donar. Ara, sincerament, considero que és sensual però no amb aquell vessant tan eròtic com el sexy style o el pole dance.
Perdó?
Ball en la barra vertical.
Ah!
Per això el meu barem és diferent del de qui no conegui aquestes altres.
També en practica, diu.
Sí, sí. A mi m’encanta. Vaig començar a Terrassa i sempre que puc m’escapo a fer classes allà.
Per què li agrada tant?
Principalment perquè m’agrada ballar. També perquè et poses molt molt forta a nivell muscular: has de suportar el teu pes amb les teves mans i t’ajuda a agafar molta molta força. També et dona molta elasticitat. Et fa fort i flexible també davant de la vida.
Què vol dir?
Tot el treball corporal ho fa. Quan vaig començar a ballar la dansa del ventre, ara fa ben bé quinze anys, jo no havia fet res de similar. Era una persona súper rígida mentalment i físicament. Treballant la dansa, treballant el cos, em vaig adonar que també en la meva manera d’actuar em tornava més flexible, al mateix temps que el cos.
Això que sempre s’ha dit tenir cintura.
Ah, sí? No la coneixia jo aquesta.
Tornem a la dansa del ventre i els beneficis que ens explica que té.
Principalment, hauries de practicar perquè t’ho passes bé: si t’agrada ballar ja d’entrada tens el benefici que generes endorfines. Però a banda, com deia, tonifiques el sòl pelvià. He tingut alumnes d’edats més avançades que em comentaven que començaven a tenir pèrdues d’orina i treballant tant la pelvis, els malucs, ho havien aturat. Així que imagina’t.
Imagino.
També ajuda a conèixer el teu cos. A vegades hi ha moviments que, quan comences, penses que no els arribaràs a fer perquè no sabràs connectar ment i cos. Amb el temps, a mesura que avancen les setmanes, veus que bellugues aquella part del cos de manera aïllada.
A què es refereix?
A vegades treballes pit i la resta del cos no es mou, o molt poc; o treballes maluc i a dalt a penes fas uns moviments eteris, ondulants. Treballes una dissociació de les parts del cos que t’obliga a centrar-te en la connexió entre la ment i el cos.
Sona difícil.
No és una dansa senzilla. Té tècnica. Cal pràctica per aprendre i perfeccionar. Jo no he trobat ningú que no aprengués.
Jo tinc ‘xixes’ i em faria vergonya.
I jo, i jo! Però segurament al principi vindries més tapadeta i a mesura que passa el temps et vas traient roba. Et puges la samarretona... Un dels vessants terapèutics de la dansa és que estàs davant el mirall, observant constantment el teu cos, i això et porta a acceptar que el teu cos és el que és. Poderós.
‘Ole!’
És el que és i tu estàs a gust amb ell.