Per adquirir un gos de raça perillosa s’haurà de superar una formació
Tota persona que vulgui adquirir un gos de raça potencialment perillosa haurà d’acreditar que té la capacitat per fer-se càrrec d’un animal d’aquestes característiques i haurà de superar una formació prèvia obligatòria.
Així ho preveu la modificació de la Llei del Cos de Banders aprovada ahir al Consell General, que també faculta l’Executiu a prohibir per via reglamentària la importació, així com la venda o cria de determinades races de gossos potencialment perillosos, un text que va comptar únicament amb el suport dels tres grups de la majoria.
Des del grup socialdemòcrata, i en absència de Jordi Font i Quim Miró, que havien treballat el text en comissió, Roger Padreny va lamentar que “s’agafa una llei que és un nyap se li apliquen quatre pedaços i es fa un segon nyap”. En aquest sentit, el parlamentari socialdemòcrata, que va mostrar el “disgust per la tècnica legislativa utilitzada en aquest projecte”, va lamentar que s’hagi volgut incloure al text “les situacions adquirides en el temps sense un treball seriós, acurat i fonamentat”, i va criticar que com a legisladors ni tan sols s’hagués plantejat “la possibilitat de partir de zero, reunir tots i cadascun dels actors implicats i fer un treball seriós i precís”. I entre els exemples per evidenciar la manca d’aquest treball previ, Padreny va citar “la diferència de criteri entre el Govern i el grup de la majoria pel que fa al port d’arma”, un dels aspectes “més comentats” de la llei, com va lamentar la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, en una de les seves intervencions.
Precisament, aquesta qüestió i el fet que el text finalment fixi que els banders podran fer ús d’elements coercitius, que el Govern haurà de definir per reglament, va ser un dels elements pels quals el conseller de Terceravia+Unió Laurediana+Independents Oliver Alís va justificar el “no” de la seva formació al text, en considerar que la solució final “és molt probablement pitjor encara que la idea original”.
En nom de les tres formacions de la majoria, la presidenta suplent del grup demòcrata, Mònica Bonell, va considerar “molt pobre” el fet de “no votar una llei perquè no volen mitjans coercitius” a la vegada que va retreure a Padreny que el seu grup no hagués dit res de tot l’exposat ahir quan “se’ns va presentar el text abans d’entrar-lo a tràmit” i durant el treball en comissió, i va considerar que apel·lar que el text no era prou consensuat era “una excusa per no votar-lo”.
Per la seva part, Calvó, que va avançar que entre els mitjans coercitius no hi haurà les pistoles Taser com alguns mitjans havien apuntat, va defensar que es tracta d’una llei treballada amb els mateixos membres del cos i que no únicament el “reforça”, sinó que també “li dona les eines perquè pugui fer la seva feina de manera més eficient i amb més seguretat”. Per tot plegat, la ministra, que va recordar algunes de les novetats del text, com ara la simplificació i agilització del procés sancionador o les majors competències pel que fa al control dels gossos perillosos, va considerar que “és una bona llei” i es va mostrar convençuda que “no caldrà modificar-la en un termini curt de temps”, en contraposició als auguris fets des del PS.
Abans de debatre el text, la majoria va rebutjar la reserva d’esmena del PS que pretenia suprimir l’impediment per accedir al cos per a aquelles persones encausades, processades o inculpades en delictes dolosos relacionats amb la Funció Pública en considerar que es vulnera la presumpció d’innocència i suposa una inversió diabòlica de la càrrega de prova.
Admeses a tràmit les proposicions de llei de persona i família i de protecció de dades
El ple del Consell General, per assentiment de totes les forces, va aprovar la presa en consideració de la proposició de llei qualificada de la persona i la família, presentada pels tres grups de la majoria, un text que permetrà fer “un pas més cap a la codificació del dret civil andorrà”, segons van defensar el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, i la consellera general demòcrata Ester Molné, que va recordar que el “concepte de família és evolutiu”, motiu pel qual a part de recopilar la legislació existent també s’aporten algunes millores. En aquest sentit, Molné va incidir en l’eliminació de la diferenciació terminològica actual entre unions civils i casaments en funció de si la parella la formen persones del mateix sexe o de sexe diferent, de manera que l’ordenament jurídic reconeixerà dues formes de matrimoni: el casament civil, al qual podran optar tant les parelles homosexuals com les heterosexuals, i el matrimoni canònic. I també va destacar la possibilitat que una persona casada que es vulgui divorciar del seu cònjuge ho pugui fer sense necessitat d’al·legar una causa determinada i sense haver de passar pel tràmit previ de la separació, així com les millores en els drets de les persones amb discapacitat.
La presidenta suplent del grup socialdemòcrata, Judith Salazar, que va avançar que des de la formació ja s’ha iniciat un procés per “compartir el text” amb “una sèrie d’actors i agents” perquè hi diguin la seva, va remarcar la importància de “comptar amb una llei moderna, adaptada a les necessitats del segle XXI i amb una projecció de perdurabilitat en el temps”, així com que “es projecti dins la perspectiva de la protecció dels drets humans”. Des de Terceravia+Unió, Josep Pintat va valorar “positivament la tasca d’actualització de la normativa vigent en l’àmbit de la persona i la família” i també el fet d’agrupar-la, ja que és una “temàtica repartida en ple de lleis”.
D’altra banda, i també per assentiment, el ple va prendre en consideració la proposició de llei qualificada de protecció de dades personals, presentada conjuntament pels grups de la majoria i el grup socialdemòcrata, un text que actualitza l’actual llei vigent des de fa disset anys i que malgrat considerar que “hauria estat millor que l’hagués presentat el Govern”, va rebre també el suport dels consellers de Terceravia.