El Govern tanca l’exercici 2019 amb un resultat positiu de 15 milions
Amb els vots únicament dels parlamentaris dels tres grups que donen suport a l’executiu, el Consell General va donar llum verd ahir a la Llei del pressupost per a l’exercici 2020, després de rebutjar les deu reserves d’esmena presentades pel grup socialdemòcrata en una sessió en què el titular de Finances va aprofitar per anunciar que el Govern tancarà els comptes del 2019 amb un resultat positiu de 15 milions d’euros.
De fet, Eric Jover, que va iniciar la defensa dels comptes destacant aquest superàvit de gestió que comporta un superàvit de caixa de 2 milions d’euros, va aprofitar aquest fet per avançar-se a futures crítiques de l’oposició pel fet que els comptes per aquest any preveuen un dèficit de 23 milions d’euros, en estimar uns ingressos de 447 milions i unes despeses de 470 milions, si bé va augurar que, igual com els darrers set anys, es tornarà a tancar “a zero o fins i tot amb superàvit” gràcies “al rigor de la gestió”.
El ministre, que va remarcar que s’ha fet “una previsió d’ingressos prudent” i va reiterar que no es preveu cap increment del tipus nominal de cap figura impositiva directa, va defensar el pressupost argumentant que conjuguen la sostenibilitat dels comptes públics i les necessitats de la població. I en aquest sentit, Jover, que va destacar també l’aposta forta per la digitalització de l’Administració a la qual es destinin més de 4 milions d’euros, ho va exemplificar amb l’increment de despesa en Educació, Salut, Afers Socials i Justícia i Interior.
A la vegada, Jover, que va retreure al grup de Terceravia que amb les seves esmenes hagués volgut “limitar la capacitat inversora de l’executiu” i als socialdemòcrates que l’única esmena presentada en matèria d’habitatge fos per “retallar una partida”, va assegurar que els comptes donen també resposta a una de les grans preocupacions de la ciutadania com és l’accés a l’habitatge i va anunciar la propera aprovació per part del Govern dels textos que han de posar en marxa l’Institut de l’habitatge i el fons publicoprivat.
Des de l’oposició, tant el grup socialdemòcrata com el de Terceravia van votar en contra d’uns números que consideren que “no són realistes i que no donen resposta a les principals preocupacions de la ciutadania”. En aquesta línia, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, que després de sentir les defenses dels comptes de Ferran Costa (Liberals) i Carles Naudi d’Areny-Plandolit (Ciutadans Compromesos) va posar en dubte que “s’estigués parlant del nostre país”, va retreure la “manca de propostes” de l’executiu amb relació a l’habitatge a la vegada que “rebutgen una vegada i una altra” totes les proposades pels socialdemòcrates.
Així mateix, López, que va acusar l’executiu de quadrar els pressupostos a base de deixar de fer les inversions previstes, va lamentar que els comptes tampoc aportin solucions per millorar “les pensions baixes, ni les prestacions socials”, a la vegada que també va lamentar “els pocs recursos” que es preveuen per exemple per lluitar contra el canvi climàtic, innovació i suport a l’emprenedoria o a la cultura i l’esport, entre d’altres.
Per la seva part, el president del grup de Terceravia, Josep Pintat, que va posar en dubte les xifres de tancament de comptes del 2019 anunciades per Jover a l’espera de tenir les liquidacions, va insistir en la necessitat de “fomentar l’estalvi” així com de complir amb les recomanacions del Tribunal de Comptes tan pel que fa a la conveniència de “fer pressupostos més ajustats” com que continguin les fitxes d’inversió corresponents.
Pintat, que va recordar que la capacitat per autofinançar-se les inversions és negativa i ho serà fins al 2023 segons assenyala el Tribunal de Comptes, va recordar que, a 30 de setembre passat, el deute ascendia a 950 milions d’euros, 234 més que l’any 2011, any que va agafar de referència, ja que va ser quan es va començar a desplegar tot el nou marc fiscal i per tant el Govern podia disposar de més ingressos que anteriors executius. Per tot plegat, el líder de Terceravia va insistir que cal tendir cap a l’estalvi si es vol afrontar reformes com la de les pensions o reptes com el de l’acord d’associació amb la Unió Europea.
Des dels grups de la majoria es va defensar uns comptes que consideren que “donen resposta a les necessitats de la ciutadania”. Així, des de Ciutadans Compromesos Carles Naudi va destacar que malgrat ser uns comptes d’una certa contenció permeten “apujar la recaptació sense necessitat d’incrementar els impostos”, fet que “millora la competitivitat de les empreses, a la vegada que contenen recursos per als que més ho necessiten i ajuden a tenir una societat cohesionada”.
Així mateix, i després que el ministre exposés les grans xifres del pressupost, Naudi, que va assegurar que els comptes “reverteixen la situació d’oblit de la Massana des del 2010”, va destacar els aspectes que es preveuen per a la parròquia i que fan que “CC doni suport al pressupost”. En aquest sentit, el parlamentari va destacar, entre d’altres, el projecte de la voravia entre el poble de la Massana i Arinsal, la millora dels accessos a les escoles o la partida per realitzar els estudis necessaris per a la futura desviació de la Massana.
Per la seva part, el president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, que va destacar que es tracta d’un pressupost “enriquit” perquè recull “la sensibilitat i propostes de tres formacions”, va assegurar que els comptes “són realistes, donen resposta a les necessitats dels ciutadans” a la vegada que “són sostenibles i realitzables”.
Finalment, el president del grup demòcrata, Carles Enseñat, va assegurar que els comptes per aquest exercici 2020 compleixen amb tres grans objectius com són el de la “promoció econòmica i social”, que ha de facilitar “oportunitats pel país i per tots els que hi vivim”, el de donar “continuïtat a la inversió pública” i el d’apostar per “uns serveis públics de qualitat que atenguin les necessitats de les persones”.
Així mateix, Enseñat va refermar el compromís dels grups que donen suport a l’executiu en “seguir apujant el salari mínim fins a assolir el 60% del salari mitjà”, és a dir fins als 1.240 euros mensuals, de seguir “votant la congelació dels lloguers les vegades que faci falta” així com de facilitar a l’executiu els recursos necessaris per afrontar la problemàtica dels joves amb addiccions i problemes conductuals.
D’altra banda, abans del debat dels comptes, els tres grups de la majoria van rebutjar les 10 reserves d’esmena presentades pel grup socialdemòcrata, en el transcurs de les quals, Pere López va plantejar a l’executiu la possibilitat “de treballar conjuntament en un pla nacional d’inversions”, opció que tant el titular de Finances com el mateix cap de Govern, Xavier Espot, no van descartar d’entrada i es van comprometre a avaluar.
L’oferiment de López va tenir lloc en el debat de les reserves d’esmena plantejades per reduir les partides destinades a l’heliport i al Museu de l’Automòbil per tal d’incrementar la dotació prevista per a les variants de Sant Julià de Lòria i la Massana, el centre de salut mental i els projectes del Museu i l’Arxiu Nacional. I és que López considera que hi ha projectes que s’han inclòs any rere any els comptes i no s’han tirat mai endavant, motiu pel qual va proposar l’elaboració d’aquest pla d’inversions, per mirar de “si entre tots podem fer que siguin realitat”.
Durant aquest debat, López i el líder de Ciutadans Compromesos van tenir un dur intercanvi en relació a la desviació de la Massana, ja que el socialdemòcrata va acusar el massanenc de votar en contra del què portava al programa electoral i del que els ciutadans de la Massana i d’Ordino desitgen.
Carles Naudi va negar que CC s’oposés a la variant, i va recordar a López que sempre han defensat que s’ha de fer però quan finalitzi el vial de Sant Julià i se solucioni el problema de trànsit a l’entrada sud del país, quan es disposi de tots els convenis per a la cessió dels terrenys per als quals ha de passar aquesta desviació i quan es tingui el pressupost per tirar-la endavant. En aquesta línia, Naudi va assegurar que el cost d’aquesta infraestructura seria més proper als 70 milions d’euros que no pas als 40 que apuntava el parlamentari socialdemòcrata.