El PS vol que la llei de transparència s’apliqui també als coprínceps
El grup parlamentari socialdemòcrata vol que l’àmbit d’aplicació de la llei qualificada de transparència i accés a la informació pública inclogui també “els coprínceps i els seus serveis” i que, per tant, estiguin sotmesos també a les obligacions en matèria de publicitat activa i accés a la informació pública. Així ho van exposar ahir la presidenta suplent del grup, Judith Salazar, i la consellera general Susanna Vela, en la presentació de les 50 esmenes que la formació ha presentat a la proposició de llei entrada pels tres grups de la majoria, a través de les quals plantegen una llei amb 5 títols i 52 articles en lloc dels 3 títols i 24 articles del text inicial.
“Entenem que totes les institucions públiques s’han de sotmetre als principis de transparència” va destacar Vela, que va remarcar que “si el president francès està sotmès a la llei de transparència francesa, no s’entendria que com a copríncep no estigués sotmès a la llei de transparència andorrana”.
Pel que fa a la declaració de béns que preveu la llei que s’ha de formular en accedir a un càrrec i en la finalització d’aquest, el PS, que inclou també en aquest apartat les incompatibilitats i la declaració d’activitats, proposa que la declaració de patrimoni es faci també dos anys després d’haver deixat el càrrec, i que el Tribunal de Comptes porti el registre de declaracions d’activitat, i que aquest registre sigui públic. I és que “fer que la relació de patrimoni sigui secreta desafia l’objectiu de transparència i auditoria pública”, tal com va remarcar Salazar, que va recordar que el Greco recomana “introduir un sistema de declaració pública dels actius i interessos dels consellers generals, que inclogui dades quantitatives relatives als interessos financers i econòmics”, i que fins i tot planteja que “hi hagi també una declaració de béns dels familiars directes”.
Amb les esmenes, a través de les quals es pretén també ampliar les obligacions pel que fa a la publicitat activa de les institucions, el PS proposa la creació d’un nou títol que, sota la denominació de Govern obert, busca fomentar la participació de la ciutadania en la presa de decisions públiques i en el seguiment i avaluació d’aquestes.
Així, es planteja que les administracions es dotin d’una plataforma de govern obert, un espai permanent d’interacció entre el sector públic i la ciutadania. D’aquesta manera, s’insta les administracions a establir els mecanismes necessaris per garantir la participació dels ciutadans en l’elaboració de normes, i que puguin presentar iniciatives reglamentàries populars.
Amb relació a la informació considerada com a reserva d’Estat, Vela, que va explicar que amb les esmenes també es reforça i es millora el rol de la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació, va remarcar que es vol un llistat amb caràcter enunciatiu més que no pas amb caràcter limitatiu de les matèries que tenen aquesta consideració.
D’altra banda, els socialdemòcrates plantegen també incorporar al text un règim sancionador, amb la gradació corresponent d’infraccions lleus, greus i molt greus, que no preveia la proposició de llei inicial, ja que com va sentenciar Salazar, “si no hi ha aquest mecanisme la llei és com un brindis al sol”. En aquest sentit, la formació, que distingeix entre les sancions aplicables a alts càrrecs i les que s’aplicarien al personal de servei de les administracions públiques –les establertes en la Llei de la funció pública– o a d’altres persones, planteja multes d’entre 500 i 24.000 euros així com la destitució del càrrec, la suspensió per a un període d’entre tres i sis mesos, o fins i tot la inhabilitació per ocupar-ne un per a un període d’entre un i cinc anys. En el cas que els infractors siguin terceres persones, sense condició d’alt càrrec o persona de servei de les administracions, les multes oscil·larien, depenent de la gravetat, entre els 500 i els 12.000 euros.
També en l’àmbit de mirar de garantir el compliment de la llei, el grup socialdemòcrata afegeix un cinquè títol a la proposició sobre l’avaluació de l’aplicació de la llei. En aquest sentit, Vela va explicar que s’atorguen les competències per fer aquesta avaluació al Raonador del Ciutadà, que haurà d’“establir els indicadors corresponents” i elaborar i presentar anualment al Consell General un informe d’avaluació.
En aquest apartat s’estableix també que el Govern ha d’aprovar un pla estratègic per a l’aplicació de la llei i n’ha d’avaluar el grau de compliment, a la vegada que ha d’elaborar un programa específic de formació per als alts càrrecs, treballadors públics i altres persones subjectes a aquesta llei. Així mateix, es planteja que des de l’executiu s’habiliti un programa de suport als comuns per aplicar la llei i que també presti assessorament jurídic i tecnològic a les institucions i entitats per a les quals s’estableix unes obligacions específiques de transparència.
Crida de Salazar a complir amb el Greco
Judith Salazar va lamentar la “inacció” per complir amb les recomanacions del Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (Greco) i va lamentar que vist el darrer informe “se’ns posa la cara vermella de veure que no complim gairebé res del que ens recomanen”.
En aquest sentit, la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, que va incidir en el baix nivell de compliment de les recomanacions relatives a la lluita contra la corrupció en l’àmbit parlamentari i en la justícia, va demanar que “no es perdi més el temps” amb l’excusa tot sovint utilitzada que “cal una reforma constitucional” i que s’actuï en conseqüència. “Sabem que cal canviar la Constitució, doncs parlem-ne, deixem de posposar-la i fem-ho”, va destacar Salazar, que va posar l’exemple de batlles i magistrats i la recomanació de convertir en indefinits aquests càrrecs.