Excònsols aposten per una llei per regular les incompatibilitats
El cas del cap de Govern, Antoni Martí, que la setmana passada va reconèixer que mentre va ser cònsol d’Escaldes-Engordany va realitzar una obra com a arquitecte de professió per la qual va rebre una compensació econòmica, ha tornat a posar damunt la taula la necessitat de regular de forma més precisa tota la qüestió de les incompatibilitats i possibles conflictes d’interès entre la gestió pública i l’àmbit privat. Si més no en aquest aspecte van coincidir ahir Miquel Alís, Josep Maria Camp i Rosa Ferrer, cònsols d’Encamp, la Massana i Andorra la Vella, respectivament, quan Martí era cònsol d’Escaldes-Engordany.
Alís, que va assegurar que “està clar que cal posar-ho tot per escrit”, va explicar que ell sempre havia entès que els cònsols eren “un càrrec de dedicació exclusiva perquè els paguen per això”. L’encampadà, que quan els cònsols no percebien cap compensació econòmica compaginava el càrrec amb la tasca de professor, va remarcar que “en el moment que els cònsols reben 3.000 o 4.000 euros han de fer de cònsol”.
A més, Alís, que va insistir que “no es pot fer de cònsol i una altra cosa, perquè si no una de les dos no es farà bé”, va advertir del risc de situacions com aquestes, ja que “arribarà un moment que la població es pensarà que els càrrecs públics poden fer qualsevol cosa, i això no és així”.
Per la seva part, Camp va destacar que “un cònsol ha d’estar al servei del càrrec les 24 hores del dia els 365 dies l’any”, tot i que va admetre que “no hi ha res que, més enllà de la pròpia ètica, impedeixi tenir un negoci o una feina”. En aquest sentit, el massanenc, que va explicar que quan era cònsol es va desvincular del tot del negoci familiar ja que “no només s’ha de ser honrat sinó també semblar-ho”, sí que va considerar adequat “posar les coses negre sobre blanc”, tot i que va advertir que cal pensar-ho bé per evitar professionalitzar la política i tenir en compte les característiques del país.
Finalment, Rosa Ferrer, que va explicar que abans d’entrar com a cònsol a la capital va demanar al Col·legi d’Advocats que la donessin de baixa com a exercent i va tancar el seu despatx, va recordar que fa anys “no passava res perquè els càrrecs públics no cobraven”, però que en el moment en què perceben un salari, per ètica, no haurien de fer res més. En aquest sentit, Ferrer, que va destacar que “en política ningú hi és per força”, va assegurar que “quan l’ètica personal no es porta a terme malauradament cal una llei per regular-ho”.
Així mateix, Ferrer va destacar que no s’hauria de fer diferències amb els funcionaris, que no poden exercir una altra professió.