Del pànic a l’orgull
“Pànic!” Aquest és el sentiment que confessa que va tenir Mercè Bonell, primera dona consellera general del país, quan va posar els peus a la institució. “Vaig voler anar al lavabo i ostres! Era un drama, tot eren urinaris i vàters estranys. Amb un pànic higiènic... un desastre. Allò no s’havia previst, però no es pot matxacar, era el que era”, relata. L’anècdota, que va arrencar les rialles dels assistents a l’homenatge que el Comú d’Andorra la Vella li va fer, posa en evidència que les primeres dones que van posar els peus a la política no ho van tenir fàcil, ni que fos tan sols per qüestions, diguem-ne, logístiques. Aquell pànic, però, ha quedat enrere i ahir qualificava “d’impressionant” el moment de l’homenatge. “Et fa sentir bé a tope i tot aquest temps que vaig fer política, ho vaig fer molt a gust. Tenies il·lusió i ganes de fer coses. Però després tot s’ha disparat de forma impressionant”, comentava, reivindicant que si bé fins al 1984 no va poder passar a la primera línia, “tant de bo hagués sortit abans”.
Bonell va mostrar-se en plena forma, fins i tot va tenir temps de bromejar amb el cap de Govern, Xavier Espot, “de prop el veig més jove!”, li va confessar, i va remarcar que el camí que va obrir ella “és un pas que ja no va endarrere”. Una trajectòria que li va reconèixer també la cònsol major, Conxita Marsol. “Estic molt contenta, és un honor com a cònsol i com a dona política perquè vas obrir el camí a les dones”, va afirmar, i va destacar que “es mereix aquesta placa”. I és que la corporació batejarà amb el seu nom un carrer situat entorn de la nova Seu de la Justícia (entre el carrer Prat del Rull i la Baixada del Molí, i paral·lel al carrer de la Cúria -estació d’autobusos-). Marsol, que va recordar que l’homenatjada havia accedit al càrrec quan ella s’estrenava com a secretària general del Comú, assegura que ho va viure “com una cosa especial, diferent”, i no descarta batejar altres vials amb noms de dones.
La síndica general, Roser Suñé, va admetre que seria un acte que “recordaria amb afecte perquè simbolitza l’evolució i participació activa de la dona en política”, i va lamentar que “com a país no tenim tendència a recordar i agrair” la feina feta per totes les dones pioneres en aquest camp.
Per la seva banda, el cap de Govern, va desitjar poder veure “molt aviat” una dona liderant l’Executiu. “Seria la culminació de la normalitat a la qual tots aspirem”, va indicar, bromejant entre rialles que si és pròximament “seré el primer que me’n congratularé perquè serà un motiu més per a poder jubilar-me”. La confessió va quedar feta, però de seguida matisada per si hi havia algun malpensat a la sala. O potser no? La resposta només la té Espot. En tot cas, ho va qualificar “d’assignatura pendent”, si bé els tres polítics van coincidir a destacar que justament el Principat, i especialment en el cas de la política, porta cert avantatge pel que fa a la paritat, a molts altres països. I per si algú en tenia algun dubte, per Espot, “aquesta lluita per la igualtat de gènere i la participació equitativa de les dones en els càrrecs de responsabilitat política no és patrimoni d’una determinada ideologia ni tampoc dels que actualment ostentem aquests càrrecs”.