El Bisbat impulsa un centre de salut mental a la Seu que inclourà Andorra
El Bisbat d’Urgell té interès a tirar endavant un centre de salut mental a la Seu, un servei que inclogués l’hospitalització, el centre de dia i ambulatori, per donar cobertura a tot el territori del Bisbat, per tant inclouria Andorra. Ho avança l’alcalde de la capital alturgellenca, Jordi Fàbrega, que explica que ja existeix un avantprojecte i que tot i que aquestes iniciatives de gran envergadura requereixen el seu temps, és probable que estigui operatiu en cinc anys.
El centre de salut mental és un dels actius que tindrà en compte el conveni amb el Principat per millorar l’atenció sanitària a l’Alt Urgell. També la taula de diàleg sobre la sanitat a la comarca, un òrgan de reflexió que pretén analitzar tots els equipaments i serveis a la comarca abans d’engegar la construcció del nou hospital, un centre per al qual es disposa de diferents terrenys públics per a la seva ubicació: a l’Horta del Valira o en la zona adjacent a la caserna de bombers, i per al qual la Generalitat de Catalunya va atorgar ja una partida de cinc milions d’euros. El pressupost, calcula Fàbrega, és previsible que es dispari fins al doble per a un equipament que visualitza com un edifici de dues plantes, amb heliport.
Un “win-win”
És un projecte a llarg termini, tant que l’alcalde pensa que possiblement es materialitzarà abans el centre de salut mental. Que saluda com una oportunitat per oferir suport al Principat, un actiu per incloure en el conveni en què treballen les institucions dels dos països. “Aquí sí que hi veig un bon punt de donar servei a Andorra, que té una bona unitat d’hospitalització llarga però altres casos els deriven a Lleida o Barcelona. Si es pogués fer a la Seu seria un win-win per a ambdues bandes”, considera Fàbrega.
La col·laboració amb Andorra va ser precisament un dels “punts clau” en la primera reunió de la Taula de salut, que la setmana passada va celebrar la primera reunió. “Es va insistir en la necessitat d’ampliar el conveni de col·laboració que ara tenim per algunes proves diagnòstiques”, apunta l’alcalde de la capital alturgellenca, que recorda que aquest acord l’havien començat a treballar amb els ministres Joan Martínez Benazet i Salvador Illa i la consellera Alba Vergès. “Però la Covid-19 ho va aturar al temps que va deixar demostrada la importància de tenir aquesta bona col·laboració als dos costats de la frontera”.
Una cooperació on des de la Seu també es presta ajuda, defensa: “En aquest intercanvi, quan Andorra té problemes o fa la revisió anual del TAC, els fem nosaltres; el banc de sang és compartit entre Andorra i Catalunya”. El centre de salut mental s’hi afegiria.
Centre de referència
Sobre si Meritxell hauria de ser l’hospital de referència per a la comarca, Fàbrega apunta que “una opció és un model mixt on depenguéssim de Meritxell per a certs serveis i d’altres, a l’Arnau de Vilanova. A Meritxell també hi ha determinades patologies que es remeten a Barcelona o cap a França”. En tot cas, però, “Andorra és molt més a prop i el tema és donar la màxima qualitat al pacient amb els mínims transports possibles”.
“Però el model l’hem d’acabar de veure”, puntualitza. “A mi m’agradaria fer un conveni prou ampli, que s’hi poguessin incloure moltes coses i després ja en funció de quins dispositius hi ha aquí i a Meritxell, articular-ho tot.”
Campanya de vacunació de la grip a partir del dia 15
L’equip d’Atenció Primària de la Seu d’Urgell posa en marxa la campanya de vacunació contra la grip estacional, que enguany tindrà lloc al centre cívic El Passeig del 15 al 23 d’octubre, de quatre de la tarda a set del vespre. No cal cita prèvia, però respectant el dia que es vacuna segons la lletra del primer cognom: si comença per A o B, el dia 15; de la C a la E, el 16; F a H, dilluns dia 19; de la I a la M, l’endemà, mentre que si el cognom comença per les lletres compreses entre la N i la P, estan cridats dimecres, i finalment l’última tanda serà dijous dia 23, per a la resta. Enguany la vacunació l’aconsellen per a persones de 60 anys d’edat o més; adults i infants amb malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques, incloent-hi l’asma; pacients que han estat sotmesos a vigilància mèdica o hospitalització durant l’any anterior a causa de malalties cròniques metabòliques (incloent-hi la diabetis mellitus); persones amb obesitat mòrbida o menors tractats durant un llarg temps amb àcid acetilsalicílic i que, per tant, poden desenvolupar una síndrome amb dany cerebral agut i problemes hepàtics per la grip, entre altres grups de risc.