El Comú engega un projecte per detectar les fuites a la xarxa d’aigua
“Millorar el rendiment de la xarxa d’abastament d’aigua potable”. Aquest és l’objectiu del projecte de detecció de fuites que ha engegat el Comú d’Andorra la Vella des del passat mes de maig amb una primera ronda de detecció de fuites i que justament s’acabarà aquest divendres amb una segona ronda. Així ho ha explicat aquesta tarda el cònsol menor de la parròquia, David Astrié. I per créixer en eficiència, “cal trobar el màxim de fuites, si és que n’hi ha”, ha posat en relleu. I cal fer-ho amb les metodologies més avançades. Per això s’ha contractat una empresa externa que està aplicant la tècnica d’auscultació per amplificació de so, un procediment que té un cost de 20.000 euros.
De moment, en la primera tanda d’auscultacions ja s’ha aconseguit millorar l’eficiència de la xarxa un 80%. Dit d’una altra manera, “de 100 volums captats només se’n perden 20”. I encara, per fer-ho més entenedor, Astrié ha apuntat que la primera tanda ha permès eliminar les pèrdues d’aigua equivalents al consum de 8.000 llars. De fet, al maig i juny es va fer la detecció de fuites en determinades zones on se sabia que hi havia deficiències “importants” per un treball previ dels tècnics del Comú i ja s’han reparat. En concret, s’ha actuat ja a Gil Torres, Ciutat de Valls, una part de l’avinguda Príncep Benlloch, plaça Guillemó, Doctor Nequi, Bonaventura Riberaygua, Ciutat de Consuegra, una part del carrer de l’Aigüeta, carrer de l’Estadi i una part de l’avinguda. d’Enclar. Llavors es va resseguir un 10% de la canonada i ara s’està auscultant tota la xarxa, fins a 50 quilòmetres de canonada d’aigua potable. “I cada cop que es trobi una fuita es repararà”, ha confirmat Astrié, tot afegint que abans d’anar a buscar altres recursos hídrics “cal mantenir el que es té sota terra”.
Un cop auscultada i reparada tota la xarxa, en una segona fase se sectoritzaran certs ramals de la xarxa d’aigua potable de la parròquia. En concret, es col·locaran 15 comptadors en diferents zones de la parròquia que permetran monitorar en temps real el cabal d’aigua, de manera que quan s’observin variacions importants voldrà dir que hi pot haver una fuita en un sector determinat ja acotat. A aquesta segona fase del projecte s’hi destinaran 600.000 euros per any el 2023 i 2024.
Prospeccions d’aigua
Ara per ara “la distribució d’aigua potable a Andorra la Vella no està tensionada”. Astrié ho ha volgut deixar clar. Amb tot, ha reconegut que l’època de sequera sí que ha afectat “lògicament” a la parròquia i que ha estat aquesta circumstància la que ha motivat la iniciativa de cerca i reparació de fuites. Segons ha declarat, “sí que s’estan fent prospeccions d’hipotètics llocs interessants però ni molt menys plantegem captacions d’altres indrets”.
Auscultar el soroll “que viatja per la canonada”, un art que només alguns dominen
Coneixement, habilitat, experiència i gairebé un sisè sentit. Totes aquestes capacitats té l’operari que poden veure a la foto de dalt amb uns grans auriculars i un hidròfon, un aparell que serveix per detectar sons subaquàtics. Recorrerà fins divendres 50 quilòmetres de canonades d’aigua amb l’ajuda dels tècnics del Comú de la capital, que són el que posen en relleu precisament que això d’auscultar els sorolls de les fuites d’aigua és un autèntic art. 50 quilòmetres, 10 dies, 5 quilòmetres per dia. No falla. El cap d’Aigües d’Andorra la Vella, Roger Rabasa, és qui destaca que detectar fuites té la seva complexitat perquè molts cops “estan amagades”. I poques vegades afloren i poques vegades també donen indicis. I és aquí on entra l’art d’escoltar-les, de buscar el soroll que fan, “un soroll que viatja per la canonada”. I, és clar, no és tan fàcil, perquè és un xic enganyós. “Perquè pots sentir soroll a l’Estela però la fuita pot estar aquí dalt”. I quan diu “aquí dalt” s’està referint a Ciutat de Valls, a l’alçada de les escoles. És per això que cal l’habilitat i la perícia del tècnic. I a mesura que la xarxa està més reparada més difícil és detectar les petites fuites. I què les provoca? Segons Rabasa, en moltes ocasions els trencaments no són deguts a les canonades en si, sinó al tipus de terreny que les envolta i a la forta càrrega que hi ha en alguns carrers pel trànsit.