El garrot vil s’exposarà fins al setembre a la planta baixa del Govern
Torna a veure la llum l’eina d’execució més vil que ha creat l’home i que Andorra també va adquirir en el seu moment. Des d’aquest mateix divendres i fins al setembre, la planta baixa de l'edifici administratiu del Govern té exposat el primer i únic garrot vil que s’ha utilitzat al país. L’eina d’execució va arribar al 1854 quan el bisbe d'Urgell, que ostentava el poder de la justícia del Principat, el va comprar. L'única vegada que s’ha utilitzat a Andorra va ser al 1860, quan un home de Canillo, Joan Mandicó, va ser condemnat per la mort a ganivetades d'un altre home d'Alts. L'última execució va tenir lloc al 1943, però va ser per afusellament. No va ser fins al 1993, amb l’aprovació de la Constitució, que es va abolir la pena de mort.
La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, ha manifestat que la pena de mort a Andorra ja no és vigent “perquè el país respecta els drets humans, entre ells, el dret a la vida”. La intenció de l'exposició de petit format és no oblidar aquells elements que formen part del passat. “Tenim l’objectiu que aquest espai aculli cada mes un element important de la història del país”, ha avançat la ministra. En aquest mateix sentit s’ha explicat el tècnic d'inventari del departament de Patrimoni Cultural, David Mas. “L’objectiu és exposar elements que tenim guardats a Patrimoni perquè la gent conegui la història andorrana, ja que són elements que formen part del nostre passat”.
David Mas ha explicat que el garrot civil va ser un avanç tècnic de la pena de mort, perquè si el botxí era una persona prou forta podria aconseguir que les dues peces que envolten el coll podien aconseguir descol·locar les vèrtebres. Al segle XIX, s'utilitzaven tres tècniques diferents de pena de mort: el penjament, la decapitació i l’afusellament, que s'acostumava a aplicar als militars. Van veure que la decapitació era poc eficient i, al 1822, el rei Ferran VII va portar el garrot vil a Espanya, segons ha explicat Mas.
La primera aplicació d'aquest instrument va tenir lloc a Barcelona però estava molt relacionada amb el Principat. Era l'execució de l’assassí de la dona de Guillem Areny-Plandolit. Tot i això, el condemnat va suïcidar-se la nit abans, davant de la por que li feia la nova eina d’execució.
Actualment, aquesta arma per matar s’ha convertit en un element molt valuós a nivell museístic. L’escassetat d’aquestes eines avui en dia provoca que els països veïns el demanin per poder-lo incorporar de manera momentània en alguns museus. “Per molt macabre que sigui és una de les peces més interessants que tenim”, ha apuntat el tècnic d'inventari del departament de Patrimoni Cultural.