El sector privat ja pot optar a produir energia verda en grans instal·lacions
A partir d'ara el sector privat, ja siguin empresaris o particulars, també podrà accedir a les concessions de grans infraestructures per produir energia elèctrica verda. Això és el que regula el Reglament del règim de concessió administrativa en la producció d'energia elèctrica que ahir va aprovar el Govern i que avui han presentat la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i el director de el director de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, Carles Miquel.
Fins ara els privats podien participar en petites instal·lacions com ara les fotovoltaiques. L'any passat hi va haver 41 noves sol·licituds d’ajut al fotovoltaic que s’afegiran al parc existent que compta amb 110 instal ·lacions totals que suposen 2,2MW instal·lats amb una producció estimada de 2,6 GWh, el que equival al consum de 752 llars.
De fet, Calvó ha destacat que amb aquest reglament s'acaba de desplegar la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, "l'últim pas de l'ecosistema per impulsar la producció energètica al nostre país" de manera que considera que al 2030 s'aconseguirà l'objectiu d'arribar al 33% de producció energètica pròpia. Així, amb aquest reglament i el desenvolupament del Pla sectorial d’infraestructures energètiques i tenint en compte les noves instal·lacions de producció d’energies renovables que es desenvoluparan al llarg del 2022, Andorra aconseguirà el 26% de la producció nacional abans d’acabar l'actual legislatura.
Pel que fa al reglament, Miquel ha explicat que l'objectiu és establir el procediment per a l’atorgament de concessions de generació elèctrica, així com regular el règim d’aquestes concessions i el de les activitats del sector elèctric, del fred i de la calor. El que es pretén és facilitar la construcció i explotació de les instal·lacions de generació elèctrica a partir de fonts d’energia renovable connectades a la xarxa elèctrica. El document estableix que les concessions de dites instal·lacions seran de 30 anys per a les hidroelèctriques i de 20 anys per a les fotovoltaiques, prorrogables fins que acabi la seva vida útil o bé s’esgoti el termini màxim de 50 anys de la concessió. També preveu que durant la vigència de la concessió, es pagarà al promotor per l’energia que vengui a FEDA. La retribució fixada es revisarà anualment d’acord amb l’IPC i variarà segons el model d’instal·lació, per a les hidroelèctriques serà del 25% i per a les fotovoltaiques, del 10%.
Primera convocatòria: instal·lació elèctrica del Serrat
De fet ahir el Govern ja va aprovar la primera convocatòria per a la concessió de la instal·lació hidroelèctrica del Serrat. Es tracta d'una infraestructura prevista al Pla sectorial d'infraestructures energètiques que té dues captacions, una del riu de Tristaina i una altra del riu de Rialb amb una previsió de producció de 3,9 GWh/any, la qual cosa vol dir que es produrià energia per al consum de 1.100 llars, ha remarcat Miquel. Ara els interessats tenen 3 mesos per presentar sol·licitud i un cop estigui aprovada es preveu un període de 6 mesos per a l’inici de les obres i de 18 mesos per a l’entrada en funcionament de la infraestructura.
A més d’aquesta central del Serrat, el Pla sectorial d’infraestructures energètiques preveu la construcció i posada en funcionament d’una altra instal·lació hidroelèctrica a la Massana, a la serra de l’Honor, i d’un parc solar a la zona de Grau Roig. Cal recordar que el desenvolupament de la xarxa de calor del Pas de la Casa que portarà a terme FEDA Ecoterm es començarà a construir a la primavera, ha assenyalat la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó.
Parc solar del planell de la Tossa
En relació als treballs de delimitació de la frontera del parc solar del planell de la Tossa, Calvó ha remarcat que es tracta d'un procés llarg. Segons ha recordat, la infraestructura ja està en funcionament. De fet, es va activar la primera setmana de gener.
Planta de biomassa
Quant a la planta de pretractament de biomassa de Sant Julià, Calvó ha confirmat que amb el canvi del terreny, el que actualment ha proposat el Comú lauredià té unes "millors característiques". En tractar-se d'un "projecte de país" s'ha de treballar amb els set comuns, ha recordat, amb la qual cosa no ha pogut precisar quan es començarà a portar a la pràctica. El que sí ha explicat és que el primer pas serà treballar el sistema per netejar els boscos.