Emprenyada a les caravanes
Tindrà enguany la Seu la seva festa en pau? Si una part important del jovent encara se sent dolguda pel ball de bastons de la passada edició, la decisió de l’Ajuntament de reduir el nombre de colles que podran plantar la caravana a l’espai habitual també ha caigut molt malament. Darrere la decisió de reduir a 60 el nombre de vehicles que hi podran accedir –decidit en un sorteig que va deixar fora 14 colles– hi veuen una estratègia per anar-se carregant la que defensen com una tradició molt arrelada a la ciutat i la seva festa major. L’argument de la seguretat, consideren, només és una excusa, i el que realment preocupa els responsables del consistori, creuen, és una hipotètica mala imatge, que també neguen. Com sigui, asseguren que no es quedaran de braços plegats i si l’Ajuntament no els ofereix cap alternativa, cap diàleg, asseguren que trobaran maneres de fer visible el seu malestar.
Era un conflicte larvat des que fa ja bastants mesos l’alcalde, Francesc Viaplana, afirmés en una entrevista a Ràdio Seu que el de les casetes no és el model que prefereix per a la festa major. Així que en les últimes setmanes, amb els preparatius ja en marxa, el consistori va convocar un sorteig per triar les 60 caravanes que, com a màxim, es podran instal·lar. Amb cinc espais reservats per a colles amb representació a la comissió de caravanes, cosa que també ha molestat considerablement altra part del jovent (i no tan joves: és un espai intergeneracional, defensen). Una mesura, es planyen, que s’ha pres de manera impositiva i sense cap mena de diàleg ni opció.
Un lloc on trobar-se
“És un lloc on anar, on compartir i trobar-nos. Així ens deixen a molts dempeus enmig de la festa, sense tenir on anar, desposseïts”, es queixen els afectats, a banda d’eliminar un “patrimoni” de la ciutat i un dels principals atractius de la festa major. Qualifiquen la manera com s’ha dut a terme tot el procés de “despòtica”.
Per al col·lectiu emprenyat –i no és poca cosa: amb 79 caravanes i un mínim de deu membres per cadascuna– l’Ajuntament està creant un problema on no n’hi havia cap. Es tracta d’un problema de seguretat? Asseguren que mai no s’ha produït cap incident. Amb tot, es mostren disposats a parlar sobre les mesures que es poden implementar per minimitzar els riscos. Per exemple, d’incendis, atès que les caravanes estan lligades unes a altres i el foc es propagaria amb certa facilitat. “Però mai no s’ha posat sobre la taula cap mesura”, insisteixen, com ara instal·lar extintors a les caravanes o ampliar la zona on s’instal·len –tot i que, asseguren, els vehicles d’emergència tenen prou espai per passar i intervenir si cal.
Una de les idees que exposen és que els concerts se celebrin al poliesportiu i la zona de terra quedi reservada a les casetes. D’altra banda, i ja posats, qüestionen que les firetes infantils estiguin situades al pàrquing de Doctor Peiró, tan a prop del lloc on el jovent (i els adults) es diverteixen, i per on corre l’alcohol. Però l’Ajuntament, denuncien, no s’ha prestat a cap diàleg. I exposen la ironia que, per exemple, els prohibeixin treure sofàs a l’exterior amb l’argument que són inflamables, mentre que sí els poden mantenir dins de les caravanes. On segueixen sent inflamables. Per raonaments com aquest és que sospiten que es tracti més aviat d’una qüestió d’imatge, de desig de fer desaparèixer una tradició molt arrelada.
I ara? De moment reclamen diàleg. Hi confien. Esperen que no quallarà aquest “anar-se carregant coses que la gent de la Seu s’estima molt”. Si no, per les xarxes corren iniciatives per mostrar el malestar creat.
‘Escaldats’ amb com es va abordar el Seu Rock
Deixant de banda el ressentiment per com va acabar la festa de l’any passat, amb càrregues policials, i això sí que dona mala imatge, recorden, alguns veuen en l’acció de l’equip de govern una continuïtat de la manera com es va abordar el Seu Rock. “Era una riquesa per al poble, els grups assajaven tot l’any”, una proposta amb 30 anys de trajectòria que permetia lluir-se a moltes bandes. Però la intervenció municipal no ha estat del grat de tothom. “S’ha quedat en un concurs per escollir teloners dels grups grans”. Deixant de banda la davallada de la gratificació econòmica.