La Generalitat veu possible demanda i “interès social” en el tren pirinenc
“L’interès que tenim és veure si realment hi ha demanda de mobilitat des de la Seu fins a Alp, però també mirant cap a Andorra, perquè segurament hi pot haver una demanda i creiem que hi pot haver un interès social”. L’explicació la dona el director d’Infraestructura de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, David Prat, en relació amb l’estudi que es va licitar la setmana passada per tal d’avaluar si seria viable construir una línia de ferrocarril que unís Alp amb la Seu d’Urgell i fins a Andorra. Prat adverteix que el projecte és “molt preliminar” però admet que pensa que hi ha “públic potencial”, motiu que els ha portat a encarregar l’estudi per tenir clars “els volums de què parlem”. “Hem de veure els corredors, la demanda i llavors veurem el sentit de la línia i en quins trams té més prioritat”, va exposar, i va remarcar que “es vol passar d’una idea genèrica a estudis amb dades reals, amb un estudi de demanda seriós i amb alternatives de traçat reals”. La proposta trencaria el sistema més radial que impera avui a Catalunya i permetria fer un salt endavant en la mobilitat amb un sistema que va un pas més enllà que l’autobús.
Aquest ferrocarril que es planteja al Pirineu tindria una longitud aproximada de 57 quilòmetres, amb una línia que a banda d’enllaçar la Seu d’Urgell amb Andorra, transcorreria per la vall del Segre fins a Alp, connectant la línia ja existent i permetent, així, l’enllaç tant amb Ripoll, Vic i Barcelona com amb França. Ara bé, des de la Generalitat ja es deixa clar que per disposar d’una bona connexió amb Barcelona caldrà, d’una banda, garantir el desdoblament previst de la línia R3 entre Montcada i Vic i, de l’altra, renovar el tram Ripoll-Alp amb nous punts de creuament. El traçat tindria dos trams: la Seu d’Urgell-Andorra i la Seu d’Urgell-Alp.
Cal destacar que en l’anunci de licitació consta que el lloc d’execució seria “la Seu d’Urgell, Bellver de Cerdanya, Alp, Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany”.
Preguntat pel fet que s’inclogui també territori andorrà, Prat va explicar que “entenem que pot tenir interès connectar Catalunya amb Andorra, però és evident que no farem res en territori andorrà sense la participació i codirecció d’Andorra. No té sentit estudiar un tren-tram per Sant Julià, Andorra la Vella i Escaldes sense la col·laboració del Govern andorrà”.
En aquest sentit encara no s’han iniciat converses, va explicar, però la voluntat és que quan s’hagi adjudicat l’estudi i es tingui la persona encarregada de fer el treball, “serà el moment de seure amb el Govern andorrà i veure si hi ha interès per part seva per fer l’estudi. Entenem que sí, però ho farem amb ells”. I va ser contundent: “ho farem de la seva mà o no ho farem”.
El director d’Infraestructures va remarcar que des del govern català “tenim molt clar que el tema del transport públic i la descarbonització és un element clau de millora de la qualitat de vida dels ciutadans”, i és per això que a banda de totes les accions que es fan a Barcelona i l’àrea metropolitana, “no podem oblidar que tenim molt més territori” on també dur a terme aquestes polítiques. Així, va apuntar que “no es pot fer a tot arreu un tren o un tren-tram” perquè cal “una mínima demanda perquè sigui rendible”, però “sí que hi ha alguns nuclis a Catalunya on es pot estudiar si aquest tipus de solucions poden ser rendibles”, com és el cas del Pirineu.
Tipus de mitjà
Prat també va deixar en mans de l’estudi que s’ha de fer la concreció del tipus de tren que s’utilitzaria. “És un corredor bastant llarg i no estem pensant en un sistema ferroviari gaire pesat com seria el de Rodalies de Barcelona. Seria més aviat com el de Ferrocarrils de la Generalitat o podria ser un tren-tramvia. Dependrà molt de com integrar les estacions a les ciutats”, va detallar. Així, si la integració és possible s’apostaria més per un tren-tram, en canvi, “si per les condicions del traçat cal buscar corredors més fora de l’àmbit urbà, possiblement s’optaria pel sistema més ferroviari”. En tot cas va destacar que avui “la frontera entre el ferrocarril i el tren-tram és molt fina i aquest estudi acabarà determinant quin és el mitjà més adient per sevir la possible demanda”.
Un altre element a tenir present és el temps de viatge. “Un tipus de mitjà més ferroviari té una velocitat més alta. La d’un tramvia és més baixa, però té més estacions”, va indicar, afegint que “tot això té un impacte en la demanda i per tant és molt important saber quina mobilitat hi ha, si és de llarg recorregut o curt, i tot això determinarà el sistema”.
Escepticisme a la Cerdanya i entre els ecologistes
Els alcaldes dels pobles de la Cerdanya que es veuran afectats per la nova línia de tren han rebut amb cert escepticisme el projecte. D’entrada, la majoria consideren que abans d’engegar noves propostes caldria modernitzar la línia R3 de Rodalies que connecta la comarca amb Barcelona. De fet, l’estació d’Alp, on es feia l’enllaç amb el nou ramal, avui es troba pràcticament abandonada. També entitats ecologistes volen tenir detalls del projecte per avaluar-ne l’impacte mediambiental.