La més gran escola andorrana
“Invertir en educació és invertir en el futur”. El cap de Govern, Xavier Espot, ho ha volgut deixar clar durant la inauguració de l’ampliació de l’edifici que acull, d’una banda, l’Escola Andorrana de maternal i primera ensenyança d’Andorra la Vella i, de l’altra, l’Escola Andorrana de segona ensenyança de Santa Coloma. El fet és que les obres, que es van licitar en l’anterior mandat, han acabat tenint un cost superior als 7 milions d’euros, que s’han traduït en l’obtenció de 18 aules noves, amb una superfície total útil de 1.500 metres quadrats, i 800 metres quadrats de patis. Però el més important, tal com han volgut remarcar des de la direcció del centre, és que tot aquest espai extra, disponible ja des del curs passat, ha permès reagrupar els alumnes de segona ensenyança, i també una part del professorat, que fins fa un any es veien obligats a anar a l’escola del Roc, a Ciutat de Valls.
“Si una qüestió quedava clara, tot i estar en ple context de crisi sanitària i amb el consegüent reajustament dels pressupostos generals, és que la inversió en educació no es podia retallar”, ha insistit Espot. De la seva banda, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, ha destacat que el centre és ara el més gran del sistema educatiu andorrà, amb més de 800 alumnes en total i una capacitat d’arribar fins al miler d’escolars.
Espot i Vilarrubla han fet una visita a les dues escoles acompanyats de la directora de l’Escola Andorrana, Maite Casal, i només entrar al recinte han estat entrevistats per un grup d’alumnes de sisè de primera ensenyança. “Quin ha estat el moment més dur com a cap de Govern?”, ha preguntat a Xavier Espot una joveníssima reportera d’onze anys. “Sens dubte, quan vam haver de prendre la decisió de tancar tota l’activitat econòmica per la pandèmia”.
Les autoritats s'han anat deturant en aules de diferents nivells. Els més petits les han rebut encuriosits i de seguida han agafat confiança. “Jo tinc un germà”, ha dit un. “Jo també”, ha dit l’altre. “Doncs jo tinc un hàmster”, ha afegit un tercer i així, posant al mateix nivell germans i animals de companyia, ha arrencat una rialla als adults. Els alumnes de segon de primera ensenyança tenien una cançó preparada (“do, re mi, al jardí. Mi, fa, sol, hi ha un cargol. Fa, mi, re, tot lleuger...”) i els de segona ensenyança, que juntament amb alguns professors formen part del grup Batocam, una batucada al pati central.
Tres companys d’últim curs els han pres el relleu i han fet de guies per les aules de secundària. Fins a arribar al punt culminant: la inauguració oficial, els parlaments i la descoberta de la placa. Un any més tard, com tantes coses, per culpa de la pandèmia.