L’aeroport que estudia la Cambra és el doble de gran que el de la Seu
No serà fins al desembre o gener vinents quan la Cambra de Comerç Indústria i Serveis (CCIS) revelarà la ubicació que té pensada per instal·lar l’aeroport que vol construir a dins d’Andorra i que vol que sigui una porta de comunicació del Principat a fora de la Unió Europea (UE) i un punt d’atracció del turisme de luxe. El president de la Cambra, Miquel Armengol, va remarcar que la ubicació que s’ha proposat a estudi per a l’empresa Navblue, filial d’Airbus, “no s’ha estudiat mai ni de manera superficial ni exhaustiva com estem fent nosaltres, ni per a aeroport ni per a heliport”, va dir. Per tant, la Rabassa i Grau Roig, entre d’altres, serien ubicacions que ja s’havien proposat i estudiat anteriorment i quedarien descartades. Armengol, a més, va remarcar que mai a Andorra “s’havia fet un estudi tan aprofundit per instal·lar un aeroport com el que estem fent nosaltres”.
El que sí que se sap és que la superfície de l’aeroport per als avions mitjans i grans que vol atreure la Cambra ha de comptar amb una pista de dos quilòmetres i mig, i “que si jugues amb pendents tècnicament es poden aconseguir aquests dos quilòmetres i mig”, va dir el president de la Cambra. Una superfície que el mateix Armengol estima que és gairebé el doble de gran que l’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell. I que “evidentment comptarà amb el sistema GPS”, que ara falta a l’aeroport de la Seu.
Armengol va manifestar que es manté en secret perquè la Cambra també té al calaix altres ubicacions en cas que l’informe de viabilitat d’aquesta primera opció sigui negatiu. Tot i això, Armengol reitera que tenen confiança que sigui un informe favorable. Per altra banda, el president de la Cambra també va destacar que abans que s’hagi encomanat l’estudi a l’empresa especialitzada, la CCIS va parlar amb els pocs possibles afectats (veïns i propietaris) i reafirma que no té cap veu en contra, tot el contrari. “Nosaltres hem fet al revés del que s’ha fet en l’heliport, hem parlat amb la possible gent afectada i els hem explicat el que pensàvem. Tots n’estan encantadíssims i ens donen suport al cent per cent”. Armengol remarca que la ubicació que ara està en estudi no té veïns i que, a més, es preveu que els avions siguin Neo, que és un tipus d’avió que consumeix poc i fa poc soroll.
La Cambra és qui porta la bandera d’aquest projecte, que històricament s’ha plantejat i que ara pren força. Primerament, ho volia fer de la mà del Govern però aquest la va deixar sola a principis d’abril i llavors va encomanar l’estudi a Navblue a finals de juny. Tot i això, tal com va explicar Armengol, l’executiu li ha facilitat la feina a l’hora de tenir tota la informació que fa falta a l’empresa per estudiar la viabilitat, com els béns, la topografia i la climatologia, entre d’altres.
El president de la Cambra explica que a nivell mundial només són dues les empreses que fan aquests estudis de viabilitat i que certifiquen aeroports, una depèn de la marca Boing, que és dels Estats Units, i l’altra és aquesta de Tolosa, que depèn d’Airbus i que, per proximitat, han escollit.
Armengol afirma que l’aeroport d’Andorra no és incompatible amb el de la Seu perquè el segon està destinat a avions regionals, amb una autonomia per arribar a Londres, Madrid, París. Però el que pretén el d’Andorra és volar fora d’Europa. “Volem enllaçar Andorra a l’Àsia, el Japó, la Xina i Dubai, que és on també tenim turisme de luxe”, va comentar.
El president de la Cambra remarca que s’hi han interessat “tres empreses foranes, que finançarien la construcció de l’aeroport i que ho farien a canvi de concessió i d’altres coses”.
Aeroports de muntanya
L’empresa Navblue, que és l’encarregada d’estudiar la viabilitat i posterior certificació de l’aeroport que es vol ubicar a Andorra, és especialista en aeroports de muntanya. Ha certificat aeroports com el de Bhutan, Cusco (el Perú), el d’El Salvador i el d’Innsbruck (Àustria). Miquel Armengol remarca que tots aquests aeroports de muntanya representen una complexitat molt superior del que es vol construir a Andorra, tant per l’orografia com per la meteorologia.