L’atenció a adolescents en risc troba casos més “extrems” de salut mental
El Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i Adolescència (Seaia) va atendre fins a 293 menors en situació de risc durant l’any 2021, el que suposa un 11,4% més que els 263 que es van atendre el 2020. Després que durant el 2020 es disparessin les atencions a adolescents d’entre 16 i 18 anys (en van ser 137 davant dels 65 del 2019) a causa de la pandèmia i sobretot del confinament, el 2021 la xifra es va reduir de manera significativa (-45,3%) quedant en 75, tal com mostren les dades fetes públiques ahir pel departament d’Estadística. Tot i aquest retorn a les xifres de prepandèmia, la cap d’àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Rebeca Armengol, remarca que “es detecten situacions més greus a nivell de salut mental”. “Ho vam veure el 2021 i ho veiem el 2022, són situacions més extremes pel que fa a la salut mental”, assegura Armengol.
De la seva banda, el director del departament d’Infància, Adolescència i Joventut, Jordi Olivé, apunta que aquest fet es podria explicar perquè “potser molts adolescents ja tenien patologies prèvies i ara s’han agreujat”, fet que corrobora Armengol: “amb la pandèmia si hi havia una situació de vulnerabilitat, s’han acabat desenvolupant conductes de risc importants, fins i tot de risc per a la pròpia integritat física”. Amb tot, la cap d’àrea exposa que els efectes de la pandèmia tot just es comencen a detectar i serà a final d’any quan realment es notarà.
Pel que fa a l’increment d’intervencions, Olivé reconeix que el 2021 ha sigut “l’any amb més casos, tant de famílies com de menors, des que tenim dades”, però tot i que “no podem obviar que la pandèmia pot haver agreujat alguns casos o haver-ne generat de nous”, considera que l’augment també és atribuïble a “l’esforç de detecció i derivació” que s’ha fet amb la posada en marxa de dos nous protocols. El d’actuació immediata, que s’activa quan hi ha una sospita fonamentada o alguna evidència de maltractament o abús sexual, i el de detecció i derivació, que permet a qualsevol ciutadà, no només professionals, fer la derivació davant d’una sospita i pel qual s’han format fins a 300 professionals de diferents àmbits. “En el passat ens havíem trobat que potser es detectaven casos quan la situació de risc ja era molt greu, i ara treballem per fer una detecció primerenca, perquè com abans ho detectem, abans podem intervenir i reconduir-ho. En canvi, si la situació és molt greu, és molt difícil fer-ho”.
Aquest esforç és el que explicaria que en la franja d’entre 4 i 10 anys és on es va registrar una apujada més significativa (+185,7%), passant dels 35 menors atesos el 2020 al centenar del 2021. Per aconseguir-ho ha estat molt positiva la posada en marxa del programa Units, que permet que una educadora de l’àrea d’infància faci d’enllaç amb els centres educatius de primària i les escoles bressol, així com el telèfon 175, gratuït i que dona servei les 24 hores, a banda de la web, on s’ha introduït un sistema de notificació més àgil.
Tipologia
Tot i que la negligència en la cura i atenció continua sent la principal tipologia de situació de risc detectada (120 casos, un 7,1% més que el 2020), l’any passat també es va haver d’intervenir en 7 casos per sospites d’abús sexual, quan el 2020 va ser 1 i el 2019, 22. “No vol dir que només s’hagin detectat aquestes situacions”, afirma Armengol, que remarca que es tracta de sospites i que a vegades no s’acaben corroborant. En aquest sentit afegeix que la psicòloga forense va avaluar fins a 22 casos de presumpte abús sexual, si bé no tots comporten una situació de risc a nivell familiar.
El segon tipus de situació de risc més habitual és la incapacitat parental, amb 40 casos durant tot l’any (-20%), juntament amb adolescents en risc, amb 36 casos (-12,2%). També destaquen els 29 casos de violència de gènere (+20,8%) així com els 20 de maltractament físic, que dobla els casos en relació amb l’any anterior.
D’altra banda, des d’Estadística també es va destacar que durant el 2021 es va trencar la tendència a la baixa del nombre d’adolescents atesos al Centre d’Acolliment d’Infants. Mentre que el 2019 havien estat 45, el 2020 es va baixar a 25 i el 2021 la dada va repuntar fins als 34 (+36%). Segons Olivé, s’explicaria per la tendència natural, sumada a alguns expedients que s’arrossegaven del 2020. En canvi, van disminuir els menors derivats a centres terapèutics de fora del país, concretament en van ser 7, un 22,2% menys. “La derivació a fora és l’últim recurs i la determina Salut Mental. Potser el 2020 i principis del 2021, es va intentar fer un treball terapèutic més comunitari i amb més seguiment nostre per evitar l’ingrés”, exposa Olivé.