Les defenses demanen l’expulsió del Govern com a part del judici
Totes les defenses dels 25 processats demanen l’expulsió del Govern com a acusació particular del judici en una de les qüestions prèvies clau d’aquesta fase prèvia, perquè serà decisió del tribunal si s’ha d’eliminar la part acusatòria. Ho reclamen perquè diuen que pren les funcions del ministeri fiscal i perquè contribueix a trencar la separació de poders. El debat, en el tercer dia del judici de la causa general del cas BPA, va semblar un partit de tennis, ja que la lectura, molts cops reiterada, de certs articulats de la Constitució i de la Llei de la Justícia, anaven d’una banda a l’altra amb diferents interpretacions.
El Govern actua en el judici, segons el mateix advocat de l’executiu, Manel Pujadas, com a “actor penal i acusador particular, en defensa de l’interès general, de la ciutadania, de les institucions i de tots els que treballen en aquestes valls”, tal com diu la querella inicial de l’executiu. Aquest paper que s’atorga és, per totes les defenses, una atribució de funcions de la fiscalia i, per tant, una manca de legitimitat. Pujadas, però, afirma que, segons la doctrina del Tribunal de Corts, “aquesta defensa de l’interès general no és exclusiva del ministeri fiscal”.
Va ser Salvador Capdevila qui va exposar aquesta qüestió prèvia que reclama l’expulsió del Govern del judici. Capdevila va reclamar en reiterades ocasions al fiscal i a l’advocat del Govern “on és la norma jurídica que habilita el Govern per un delicte comú perseguible d’ofici en què no es justifica cap dret ni interès específic lesionat?”. Una pregunta que no va tenir cap resposta concreta.
Un altra pregunta que no va ser contestada va ser la que va fer l’advocat Josep Anton Silvestre: Per què el Govern actua en aquesta causa i no ho fa en d’altres, com la venda de droga a menors a les portes de les escoles, per exemple? Aquest mateix lletrat va apuntar que potser, com que a Espanya es presenta el Partit Popular com a acusació particular, aquí s’hi hauria hagut de presentar Demòcrates per Andorra.
Segons van remarcar les defenses, la llei diu que el Govern pot fer ús dels seus advocats o del mateix Col·legi d’Advocats per defensar certs drets o interessos específics, però no l’interès general, ja que defensar-lo correspon a les funcions del ministeri fiscal i representar-lo al Consell General. La presència del Govern en aquest judici “vulnera la independència dels tribunals perquè és un poder que s’està inserint en un altre poder”, va dir Capdevila. Aquest lletrat va afegir que a diferència del que passa a l’Estat espanyol, aquí s’està “polititzant la justícia”.
Per altra banda, les defenses argumenten que, en tot cas, hauria de participar com a perjudicat i/o ofès, i que la querella no justifica cap perjudici. De fet, diuen, en la mateixa querella no es reclama res.
EL PUNT CRÍTIC DEL FISCAL
Per la seva banda, el fiscal general, Alfons Alberca, va criticar les defenses a l’inici de la seva exposició en preguntar-los perquè no van impugnar la querella del Govern en el termini dels cinc dies posteriors, tal com marca la llei. Alberca va ser dur i es va dirigir a tots els lletrats per dir-los que, fins ara i durant tota la instrucció, havien consentit i acceptat la participació del Govern. Capdevila, però, va respondre que aleshores encara no s’havia dictat l’aute de processament i que, per tant, no ho van fer perquè els seus clients no estaven processats.
Les defenses, en el torn de rèplica, van criticar l’exposició d’Alberca perquè, segons ells, va defensar la seva actuació com a fiscal, que van dir que no es va qüestionar, i en cap cas va concretar quina norma habilita el Govern a participar en aquest judici.
Per la seva banda, l’advocat del Govern considera que és més que legitimada la seva presència com a actor penal i acusador. Segons aquesta part, la norma els habilita “perquè estem pels interessos generals”. L’advocat del Govern va manifestar que no ha reclamat cap perjudici fins ara perquè, segons diu la mateixa querella, es reserva “les accions pertinents per fer les reclamacions quan hi hagi una responsabilitat civil derivada del delicte”. Pujadas va afegir que el Govern ja ha gastat 12 milions per aquesta causa.
Solé demana anul·lar la comissió rogatòria que Andorra va cursar a Espanya després del FinCEN
L’advocada d’un dels gestors de Pallardó a BPA, Anna Solé, va demanar, en una altra qüestió prèvia, la nul·litat de la comissió rogatòria que Andorra va cursar a Espanya l’endemà de la nota del FinCEN. Considera que, per la forma com es va tramitar, es va vulnerar “fins a cinc cops” el Conveni europeu d’assistència judicial en matèria penal d’Estrasburg. Segons Solé, qüestions com la manera de lliurar la documentació –a mà i no per fax, tal com indica el conveni–, o la no identificació dels testimonis que demana la comissió són faltes que en vulneren l’articulat. La lletrada també va qüestionar la via d’urgència que es va seguir per tramitar-la. “Ni Pallardó va ser degudament citat ni va quedar justificada la seva declaració davant l’autoritat espanyola”, va dir Solé. Per tot això, aquesta advocada i la resta de les defenses van demanar la nul·litat de la declaració de Pallardó a Andorra i de tot el procés. L’advocat Silvestre va criticar el fet que Andorra fes una comissió rogatòria a Espanya per tenir informació de Pallardó, “perquè ja hi havia una causa contra ell al país”.
Alberca va al·legar que el fax no funcionava, que és la fiscalia espanyola qui considera la urgència i l’executa, i que les autoritats espanyoles van actuar legalment en la declaració a Pallardó. Per tant, va negar la petició de nul·litat.