Òscar Garcia: “La droga és molt propera i falta personal per arribar a tot arreu”
Òscar Garcia ha accedit a la presidència del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia (CFPA) després que Salvador Prieto presentés la dimissió per motius personals. Vinculat al sindicat des del 2008, fins ara n’era el vicepresident i el seu càrrec haurà de ser ratificat en una assemblea el dia 19. Assegura que mantindrà el mateix tarannà mostrat fins ara, si bé reivindica més efectius i material per al cos.
Quins objectius tenen fixats?
Volem donar continuïtat a tot el que s’havia engegat i estem una mica en espera de com evoluciona.
Hi ha algun tema que els preocupi especialment?
Una de les coses és la manca de personal i de material. És veritat que s’estan fent convocatòries, però el 2005 van marxar molts policies pel tema de les jubilacions i les primeres convocatòries tan sols van servir per cobrir vacants. Per tant, encara estem una mica coixos. I de material també.
Quants efectius els faltarien?
No ho hem valorat, però som uns 260 policies per a quasi 80.000 persones. És poc pel volum de persones, i més si tenim en compte el nombre de turistes que arriben al país.
Com valoren el dispositiu especial que es va fer pel Carnaval d’Encamp?
A excepció dels problemes que han sortit a la premsa, crec que la intenció ha estat bona. No hi ha hagut grans problemes.
El jovent ha perdut el respecte a la policia?
Sí, jo crec que s’ha perdut bastant el respecte. El perquè no el sabria dir, però antigament la policia estava més respectada.
Com viuen aquesta situació?
Evidentment, preocupa. Pensem que caldrien més formacions a nivell informatiu perquè es pogués conèixer la tasca real que fem. Però això és cosa de la direcció, ser capaços d’enfocar-nos en una línia més propera al ciutadà.
Fa dies que sentim parlar de narcopisos i de joves amb problemes. Creu que la problemàtica és greu?
Sí, evidentment. Però això s’està treballant. Des de la unitat d’investigació s’hi està treballant de forma valenta.
Què ha passat perquè de cop i volta hagi sortit tot això. No deu ser cosa d’ara.
De cop no crec que hagi aparegut, però la droga és molt propera. I com deia, un dels problemes és la manca de personal per poder arribar a tots els indrets. Tot va lligat. La manca de personal impedeix arribar a tot arreu on faria falta, perds molta informació i prevenció.
Cal reforçar l’àrea d’investigació?
Caldria reforçar totes les àrees, perquè la policia no és només repressiva, és també prevenció i amb una bona prevenció al carrer pots evitar moltes coses.
Una major presència policial a les escoles és efectiva?
S’està fent, sobretot a primeres hores, per veure qui es mou i qui arriba. És més dissuasiu i tots els alumnes ho saben. Els que tenen la mala intenció saben que hi som. És prevenció.
Què senten quan la gent diu que la policia no fa prou?
Les crítiques les has de rebre de la millor manera possible, però insisteixo que tot va lligat. Les patrulles que estan fora arriben on poden. La manca d’efectius fa molt. També costa perquè la gent no et mira com abans, amb respecte o com el policia amic.
I com els veuen?
Ara el policia és el repressor, és algú que viu molt bé i no fa res. Per això és important conèixer la part interna i considero que és important ser propers, fer-nos conèixer i que la gent conegui la tasca que fem. No estem aquí per fer mal.
Hi ha hagut un desprestigi de la professió?
Sí, la policia ha perdut l’atractiu. Ser policia ara mateix no és atractiu, i més amb la llei nova, que és molt més restrictiva, i per exemple el nivell econòmic també ha minvat.
S’ha reivindicat que falten dones al cos, però què es pot fer perquè n’hi hagi més?
És difícil. Hauríem de partir de fer-nos conèixer i donar més informació del dia a dia i de les competències que tenim.
Les dones es poden sentir discriminades?
Antigament ho havia vist, però ara no. Considero que se les tracta bastant igual. Qui més qui menys té amigues policia o ha treballat amb dones. S’ha normalitzat, tot i que no treu que segueixi sent un col·lectiu més d’homes que de dones, però és l’històric que portem.
Es pot seguir parlant d’Andorra com un país segur?
Jo crec que sí. Andorra en comparació amb altres països és segur, també per la tasca que fan els companys. Tothom s’hi involucra.
Què en pensen que s’hagin retirat les proteccions antiterroristes a Escaldes?
Crec que és un tema més polític. No en sé el motiu i no voldria entrar-hi perquè suposo que és cosa dels tècnics i la direcció. Però és evident que a tots els països posen mesures de seguretat i aquí no podem ser menys.
Com van les negociacions per la Llei de la Funció Pública?
Quinzenalment fem reunions en les quals anem tractant tota la llei. Com a mínim hem vist una intenció de canvi. Potser no aconseguirem tot el que voldríem, perquè és una llei que ja no la volíem des de l’inici. Però la tenim, hi estem treballant i encara que siguin petites modificacions crec que és un avenç.
Alguns han estat crítics perquè es considera que no s’acaba de passar a l’acció.
Al principi va costar, però de mica en mica veig que hi ha voluntat. No ens hem de precipitar, hem de fer les coses ben fetes.