Toses i Alp impulsen visites guiades per donar a conèixer els búnquers
Els ajuntaments de Toses (Ripollès) i Alp (Cerdanya) volen aprofitar els búnquers construïts a partir del 1940 per donar a conèixer aquest patrimoni de guerra, encara molt desconegut. Les visites es faran aquest estiu per a un públic familiar i esperen poder-los condicionar i senyalitzar. Aquestes fortificacions es van construir sota terra per ordre de Franco, que temia una invasió des dels Pirineus, però no es van fer servir mai. Són estructures molt sòlides, fetes de ciment armat, construïdes sota secret militar. En els últims anys se n’ha localitzat més de 300 repartits entre la Cerdanya i el Ripollès gràcies a l’esforç de particulars que, fascinats per aquestes construccions, han estat setmanes trepitjant el terreny i parlant amb pastors i gent gran. “Els tenim situats amb les coordenades de GPS i alguns encara no els hem trobat”, afirmava un dels impulsors, Pere Secases. Una part important dels búnquers són en finques de particulars.
Aquests búnquers formen part del que es coneix com a Línia P –Organització Defensiva del Pirineu–, una barrera de defensa ideada per Franco que es va construir els anys 40 amb l’objectiu d’aturar l’enemic en cas d’invasió. Els primers es van fer amb l’esforç de presoners, però després ja es van encarregar a militars per mantenir-los en secret. En teoria se’n preveia fer 10.000 des del cap de Creus fins al País Basc, però finalment només es va arribar a 6.000. En el cas del Ripollès i a la Cerdanya, se n’ha localitzat més de 300, que van des de Martinet fins a Campelles. Pere Secases, veí d’Alp, va començar a buscar-los ara fa quatre anys quan el seu nebot va decidir fer un treball de recerca sobre aquest tema. Admet que aquestes fortificacions el “fascinen” i que és una feina de “moltes hores de caminar i perdre’s per la muntanya”. Van començar amb un llibre sobre búnquers de Martinet i a poc a poc van aconseguir trobar-ne alguns que no estaven documentats. En el cas de Toses, situats de forma estratègica a tocar de la collada, s’han dedicat sobretot a parlar amb la gent gran i amb els pastors, els últims coneixedors d’aquestes estructures. Volen recollir la informació abans que aquest coneixement desaparegui i poder transmetre’l així a les noves generacions. Primer ho feien sense mapes, però després van decidir buscar documentació a l’Arxiu General Militar que hi ha a Àvila (Castella i Lleó) per afinar una mica més. A finals d’aquest mes té previst tornar-hi per seguir avançant.
Els búnquers s’agrupen per “centres de resistència” i n’hi ha de sis tipus diferents. El més comú és el de metralleta però també hi ha el de canó, fusell, refugi, observatori i antiaeris. Tots estan excavats a terra, fets amb estructures de ciment armat d’uns 60 centímetres de gruix, si bé tenen diferències com ara elements de fusta. El pas del temps no els ha afectat pel que fa a seguretat i són perfectament visitables. Actualment, tenen documentats els centres de resistència que van del 44 al 53 –només falta un refugi a Campelles– amb les coordenades de GPS, mentre que del 54 al 55 és informació secreta, que no poden consultar als arxius. Malgrat això, n’han trobat sobre el terreny set de dotze.