Joan Enric Vives destaca el caràcter de Martí Alanis en el vessant catalanista, reformista i obert en la línia del Concili Vaticà II
El sermó que està dirigint el bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, ha tingut una primera part molt marcadament centrada en l'àmbit humanista, religiós i eclesiàstic de qui fou arquebisbe-bisbe emèrit.
Vives ha destacat sobretot que Martí Alanis 'visqué l'aire renovador' que l'impregnà el Concili Vaticà II i que ha estat un home de fe des de 'ben petit'. Vives també ha explicat que va estar al seu costat fins el darrer alè de la seva vida. 'Un home de fe, a la catalana, sense exageracions', ha expressat Vives.
Vives ha destacat la figura de Joan Martí Alanis com un home d'estat que va acompanyar 'generosament' el país del qual era copríncep. Una tasca que, segons Vives, no era 'fàcil' però que Martí Alanis va exercir amb 'prudència'. I en aquest sentit, ha destacat la feina feta durant el procés constituent, juntament amb el copríncep Miterrand i el Consell General, i que va desembocar en l'aprovació de la Constitució, el 1993. Una fita de la qual Martí Alanis estava molt orgullós, tal com ha recordat Vives en la seva homilia.
Joan Enric Vives ha recordat Martí Alanis com 'un home bo, molt amic dels seus amics' i que estimava tothom i ha destacat la il·lusió que dipositava en totes les coses que feia, intentant ser just en els seus actes. En aquest sentit, Vives ha ressaltat el lema que Martí Alanis va escollir 'La unitat en la caritat' que resumeix el pensament de l'excopríncep. Unitat perquè Martí Alanis volia 'una església unida, un Principat unit, un país agermanat'. I caritat, perquè és 'la virtut més excel•lent d'un bisbe'.
Finalment, Joan Enric Vives ha acabat la seva homilia recordant l'últim dia de vida de Joan Martí Alanis, que va morir acompanyat de Vives, mentre miraven la canonització de Francesc Coll, 'un moment intens', tal com l'ha qualificat el bisbe d'Urgell.