Andorra la Vella, 1916
L’absis de Sant Esteve, colgat de runa, i cal Coletes, a la dreta, com si n’acabessin d’enderrocar una habitació. L'aspecte actual de Sant Esteve data del 1962, dirigida per l'arquitecte Josep Brugal, que va canviar l'orientació de l'arxiprestal i va obrir la porta monumental, escales incloses, que dóna a Príncep Benlloch. Abans, el 1940, Puig i Cadafalch va dirigir durant la breu estada a Andorra la reforma del campanar, afegint-hi el tercer pis. Pel que fa a l'autor, Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866-Barcelona, 1929) va ser un metge oculista tocat per la dèria excursionista i fotogràfica que entre el 1911 i el 1926 va fer prop de 10.000 imatges enb què van quedar documentades les seves excursions per Catalunya, les Illes Balears, la resta d'Espanya, Egipte, Palestina i els EUA. Entre aquest frenesí viatger, Salvany va trobar temps per a una escapadeta andorrana: va ser entre el 22 i el 25 de juny del 1916, amb un grup de socis del Centre Excursionista de Catalunya, i el resultat són mig centenar de plaques estereoscòpiques que es poden consultar al web de la Biblioteca de Catalunya, www.bnc.es/digital/salvany [1], o molt més a la vora, a l'Arxiu en Línia de l'Arxiu Nacional.